Lluís Busquets i Grabulosa desbrossa de mites la Verge Maria i la Magdalena
Ada Castells

Lluís Busquets i Grabulosa (Olot, 1947) ha furgat en les fonts canòniques, en els llibres apòcrifs, en els documents que ha generat l'Església al llarg dels segles i en les escriptures sagrades per separar el mite de la realitat i mirar-se el resultat sense por. D'aquest "hobby gens epidèrmic" n'ha sorgit: Els evangelis secrets de Maria i de la Magdalena. La història amagada (Ara Llibres).
Busquets és creient i assegura que aquest exercici no ha fet trontollar la seva fe. S'ha hagut d'encarar, però, amb dades inesperades que per a l'Església oficial catòlica poden ser incòmodes, sobretot si es tracta, com en aquest cas, d'explorar les figures de Maria i de la Magdalena. L'avalen dos noms de pes, el monjo de Montserrat Lluís Duch, gens sospitós d'antimarià, i el teòleg Juan José Tamayo, que signen el pròleg i l'epíleg.

Busquets ha volgut desmuntar el tòpic que ens ha presentat Maria Magdalena com una dona pecadora i penedida. Explica que la confusió prové d'una homilia del papa Gregori el Gran de l'any 591. Magdalena hauria pogut passar a la història com una deixeble avantatjada de Jesús, que "no va ser la seva companya íntima, base errònia d'El codi Da Vinci, però que va compartir el projecte alliberador de Jesús". Busquets, fins i tot, assegura que "Magdalena va ajudar Joan a escriure el seu evangeli".


Pel que fa a Maria, també ens la presenta d'una manera ben diferent: "Era una dona rebel, mare de família nombrosa amb un fill gens dòcil i que es va quedar vídua de jove". Pel que fa a la virginitat, punt clau de la seva divinització en el món catòlic, Busquets es pregunta si no era una prostituta al servei del temple o si no va ser violada per un soldat romà. Són qüestions espinoses. El cas és que aquests dos personatges fonamentals del cristianisme han passat a la història molt distorsionats. El motiu, segons Busquets, és ben clar: pur masclisme patriarcal.
<18-02-09>

0 comentaris: