Lluís Busquets i Grabulosa

Fem balanç, en aquest inici d’any? Un dels “Objectius del mil•lenni de l’ONU”, reduir a la meitat les persones que viuen amb menys d’un dòlar al dia per al 2015, no s’està aconseguint. Per què? Hi ha qui assegura que per culpa del fet que una tercera part del món (nosaltres, els privilegiats) estem tan avesats a consumir que... consumim fins i tot persones. Ja no sols malversem sovint energia de tota mena (electricitat, benzina, calefacció...), per no parlar de menjar i beguda, sinó que imposem als altres els nostres interessos personals, grupals, culturals, religiosos. N’hem de ser conscients: la pobresa la fem nosaltres quan dilapidem el que d’altres necessiten.

Dels més de sis mil milions de persones que conformen la humanitat actual, amb 1000 milions de persones analfabetes, igual quantitat sense accés a l’aigua potable i 800 milions amb desnutrició crònica, quanta gent té assolides les necessitats bàsiques de supervivència (almenys les fisiològiques i les de seguretat personal) segons la piràmide de Maslow? Fem-ne un repàs:

-FAM: Encara 800 milions de persones pateixen fam i desnutrició al món. Reduir la xifra a la meitat per al 2015 no es podrà dur a terme. Ni potser el 2030, si no s’inverteixen 24 mil milions de dòlars segons la FAO. (Fan falta 800.000 tones d’aliments) Malgrat qui més la pateix és la banya d’Àfrica i la subsahariana, els 55 milions de desnodrits a Llatinoamèrica poden incrementar amb l’actual crisi. Com s’explica que la disponibilitat d’aliments per persona al món hagi augmentat un 32% (es creen aliments per a 12.000 milions de persones) i el nombre de persones famolenques sols hagi disminuït 14 punts? Qui malbarata, com ho fa i per què? La fam mata 30 milions de persones l’any. Cada segon mor una persona de fam. Quan deixem menjar, hauríem de pensar-hi!

-AIGUA: Només el 3% de l’aigua de la terra és potable. En necessitem de 20 a 50 litres per persona/dia. A Orient Mitjà hi ha llocs que en tenen menys de 50m3/any, mentre que en zones humides se’n pot disposar de 100.000 m3/any. A Europa malgastem aigua en parcs, brolladors i camps de golf, mentre en d’altres llocs es preveuen guerres per posseir-ne. Això per no parlar de la manca de clavegueram i potabilitat a gran part del món. A molts països han d’emprar aigua contaminada per al consum. Uns 1.100 milions de persones al món no tenen accés a aigua segura i 2.400 milions no disposen d’instal•lacions sanitàries bàsiques. Moren uns 4 milions de persones l’any, la majoria menors, per malalties relacionades amb l’escassetat d’aigua. Si seguim amb el mateix nivell d’inversió actual, caldran 90 anys per assegurar que qualsevol ésser humà pugui gaudir del dret a tenir accés a aigua sana. Un nounat d’un país desenvolupat gasta 30/50 vegades més d’aigua que un d’un país en vies de desenvolupament. Les dessaladores, cares i poc rendibles, per a qui resulten un negoci?

-SANITAT: Els avenços mèdics, les vacunes, la nutrició i la higiene han fet millorar-la molt als països del Nord, però no pas al Sud, on encara hi ha qui vol fer negocis farmacèutics. El sud d’Àsia i la regió subsahariana van acumular conjuntament el 87% de les morts maternes globals (313.000 el 2008). A l’Àfrica, el 46% de les morts el 2004 van ser de menors de 15 anys. No s’ha millorat com es creia la mortalitat infantil —del 2000 fins ara ha augmentat un 4%— i encara menys la longevitat de la població. Dels 10,4 milions de nens menors de 5 anys morts el 2004, 73% van morir per sis causes: infeccions respiratòries, diarrea, naixement prematur, infecció neonatal, asfixia en néixer i malària. L’OMS definí la salut el 1946 no pas com absència de malaltia sinó com “un estat complet de benestar físic, psíquic i social”. El Congrés de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana de 1978 la definí com “aquella manera de viure joiosa, autònoma i solidària”. Estem molt lluny d’aconseguir-ho. Encara les malalties transmissibles (SIDA, malària, grip pandèmica, tuberculosi...) estan relacionades amb la pobresa perquè afecten un 20% més d’éssers humans en els llocs més indigents. S’espera que el 2030 descendeixin les malalties transmissibles (sida, tuberculosi i malària) i s’incrementin les no transmissibles com el càncer, que passaran dels 7,4 milions actuals als 11,8 milions.

-POBRESA: Entorn de 3000 milions de persones (la meitat de la població mundial) sobreviu amb menys de dos dòlars al dia. D’aquestes, uns 1300 milions disposen de menys d’un dòlar diari per viure (i això vol dir pobresa extrema), entre les quals més de 970 milions a l’Àsia; més de 200 milions a l’Àfrica; més de 110 milions a Amèrica. Entorn del 25% de la població actual, doncs, viu per sota del llindar de la pobresa. Més de 1.600 milions de persones es troben en pitjors condicions que fa 15 anys; 89 països estan en pitjor situació que deu anys enrere. Les tres persones més riques del món tenen actius que superen el PIB dels 48 països més pobres. Els actius de les 15 persones més riques del món superen el PIB total de l’Àfrica subsahariana. Les 225 persones més riques del món tenen una riquesa combinada superior al bilió de dòlars, igual a l’ingrés anual del 47% de la població mundial (uns 2500 milions de persones). Només amb el 4% de la riquesa combinada d’aquestes 225 persones hi podria haver accés universal a l’ensenyament públic, atenció a la salut bàsica de tothom i a la salut reproductiva de la dona, menjar i aigua sanejada per a tothom.

Tot aquest panorama és un breu balanç de l’actual estat de la qüestió. Si hi reflexionem, ens podria dur molt lluny perquè ens estem carregant la biodiversitat (terme ecològic que es refereix tant a la diversitat d’espècies com al nombre d’individus de cadascuna). Segons la UMCN (Unió Mundial per a la Conservació de la Naturalesa), que reuneix 81 Estats, el nombre d’espècies animals i vegetals en perill d’extinció, el 2006, era ja de 16.119, cosa que suposa un de cada tres amfibis, una quarta part de les coníferes del món, una de cada 8 aus i un de cada quatre mamífers. L’augment de concentració del CO2 (en menys d’un segle es pot duplicar) pot esdevenir més destructiu que la desforestació. La regió del Cap (Sud-àfrica), les conques del Carib i del Mediterrani, els Andes tropicals, perdran amb tota seguretat 3.000 espècies de plantes a curt termini. L’escalfament planetari pot fer-ne desaparèixer 56.000 i 3.700 de vertebrats...

Què s’hi pot fer? Qualsevol cosa és bona menys alçar les espatlles en senyal d’impotència o creuar-nos de braços i no fer res... Organitzacions no governamentals (ONG) com Intermón-Oxfam, Metges sense Fronteres, Amnistia Internacional i tantes altres proposen el seu ajut per millorar aquest maremàgnum que ens destrueix com a persones mentre nosaltres anem destruint el món inconscientment. Quan serem capaços de construir un món pacificat, sense la nostra agressivitat consumista i destructora? El bisbe Pere Casaldàliga, des de les selves Mato Grosso (Brasil) m’escrivia no fa gaire, que calia “acabar amb el primer món per tal que pugui haver-hi un sol món, humà, fratern!” Certament, si lluitem contra el primer món dels privilegis, no n’hi haurà de segons ni de tercers! (20-II-2012)