El passat dia 3, a can Trinxeria (Olot), promoguda per “Rapsòdia:Veus literàries” i “Amics de les Lletres Garrotxines”, tingué lloc la presentació de la darrera novel·la de l’olotí Lluís Busquets i Grabulosa, Albada a Lisboa. Inicià l’acte l’alcalde, Sr. Josep M. Coromines, situant l’autor dins dels actius contrastats de la cultura olotina. Josep M. Canals, tot seguit, en féu una profusa presentació. L’escriptora i periodista Clàudia Pujol, a continuació, demostrà algunes virtuts de la novel·la, entre les quals, considerant l’autor un humanista per la vastitud de la seva cultura, la capacitat  de fer venir ganes de visitar Lisboa, lloc on situa la trama, amb la Revolució dels clavells portuguesa  com a retaule. Però, especialment, lloà el fet que, enmig de la problemàtica de la independència de Catalunya i el laberint eròtic en què es troba el protagonista, la novel·la es plantegi la recerca de la felicitat, que fins i tot gosà descriure. El poeta Joan Mercader parlà dels canvis de registre de Busquets i de la seva ambició literària  pel fet d’haver escrit una obra molt diferent d’altres —en aquest cas més  intensa que extensa—, on també hi ha una reflexió sobre la mateixa literatura. Els seus mots  anaven il·lustrats amb fragments de l’obra llegits per Joan Casellas.
Al final l’autor va fer els agraïments oportuns i ex-posà que, en la novel·la, havia volgut defugir la guia turística i el viatge familiar així com el pretext de pre-sentar la Revo-lució dels clavells por-tuguesa del 25-IV 1974 . Enllà del divertimento de convertir el narrador, ex-professor de filosofia, en un home que ha acabat fent discursos per als polítics de la Generalitat, i de l’embull de fer topar-lo amb una seva antiga amant que l’obsessiona, hi ha volgut reportar alguns punts d’elucubració i de fricció més importants del pensament intel·lectual i científic en  el tombant del segle XX-XXI, tot plegat, suprimint ornamentacions i enfarfecs per deixar la novel·la nua i pelada, en el seu moll de l’os, sense ni tan sols amagar  intertextualitats  cronotopogràfiques (Pessoa hi destaca) ni deixar de revelar com ha estat construïda (“això que ara en diuen metarelat”, va explicar). Segons va exposar, volia deixar despullat l’esperit humà que rau a sota de les nostres vides, amb tots els problemes i tots els anhels. Per això hi fa parlar d’espiritualitat a un manaia de la Caixa i l’interessà exposar-hi com un pintor jueu com Marc Chagall, perseguit pels cristians, se sentí espiritualment seduït per Jesús en la creu. Li agradà que li diguessin que era una reflexió sobre la literatura i una recerca de la felicitat, convençut que la felicitat no es construeix  pas des de l’individu sol, sinó des de la comunitat, quan ambdós, individu i comunitat, son autònoms, lliures, independents i segueixen un fil dreturer en un desenvolupament propi, sense grinyols,  que mai pot estar deslligat del d’un univers en el qual hi té cabuda la Transcendència. No debades per al narrador, la darrera nit a Lisboa se li converteix en una albada de felicitat ja que combrega no sols amb la família sinó amb tota la comunitat portuguesa arribada  a la democràcia i amb la pròpia comunitat catalana, convençut que també arribarà un dia a la seva majoria d’edat.

0 comentaris: