Em sembla que l’any 1985, un dels meus primers articles en aquest rotatiu, portava com a títol un crit contra el Príncep d’Astúries i de Girona, simple ressò del que s’havia sentit pels carrers gironins l’11 de setembre en les manifestacions d’aquell any. No es volien Felips ni Borbons ni prínceps espanyols! El futur Felip VI ho tenia costa amunt per caure una mica mica bé a la societat gironina. ¿La Fundació Príncep de Girona (FPG) ha estat una operació de rentat i canvi d’imatge a favor de la futura monarquia? Segurament. De la vella corona de S. M. Juan Carlos I, entre Peñafiel, Vilallonga i tot el reguitzell de llibres del 23F, en tenim biografies suficients com per deixar d’engrescar-nos? No ho sé, però hi ha gent desenganyada de la monarquia. Dues coses són ben certes: una, els adlàters més íntims de S.M. han esdevingut cadàvers polítics; dues, el seu fosc i monumental enriquiment ha esdevingut un tema tabú per a la premsa, que ha fet de S.M. el Rei més aviat un personatge imitable, proper i planer (campechano). Si es volen acabar d’escandalitzar, llegeixin Juan Carlos I, el último borbón. Las mentiras de la monarquía española, del coronel a la reserva Amadeo Martínez Inglés (Barcelona: Styria de ediciones, 2007), i creguin-se’n el que vulguin. Hi ha qui troba en la Corona signes de caducitat? No ho sé. Segur, però, que si cal mantenir el règim monàrquic a la persona del Príncep, més que un lifting li calia una imatge diferent.

Dic tot això, perquè suposo que a ningú se li acudirà titllar-me de monàrquic. Aquí mateix he publicat una carta al Príncep després del seu trencament amb Eva Sannum (agost 2001) —li deia, entre altres oses, que no podia ser que parlés llengües estrangeres i no parlés les llengües dels pobles d’Espanya— i una altra al Cardenal Rouco parlant de la catequització de la Princesa (abril 2004) abans de les noces. Més, encara: entremig, quan amb el professor Bastons vam publicar Castilla i Catalunya frente a frente: Antología para un debate cultural (2003), amb una dedicatòria al Príncep referint-li unes paraules de Bosch Gimpere sobre la fecunda diversitat d’Espanya, i li vam enviar tot sol·licitant-li la construcció d’una Espanya plurinacional, pluricultural i plurilingüe, en no rebre’n ni l’habitual agraïment protocol·lari, vam donar per fet que l’Espanya que li demanàvem en el futur no coincidia amb la que ell deuria projectar.
Des d’aleshores, ha plogut molt i les coses han canviat força. Ho va demostrar el Fòrum Impulsa de la Fundació Príncep de Girona (FPG) celebrat el passat dia 1 a l’Auditori del Palau de Congressos (gairebé ple) en una sessió de treball que començava a les 10 del matí i acabà a quarts de nou del vespre, quan S. A. R. van atorgar els premis Impulsa de la FPG, després que la rectora de la Universitat de Girona, Anna M. Geli oferís les conclusions com a cloenda de l’acte. Si aquesta participació suposava la participació del món de l’ensenyament gironí al Fòrum (s’havien celebrat tallers amb nens i adolescents durant la jornada), el fet que des de la inauguració de la sessió S.A. R. el Príncep parlés un català gairebé perfecte podia donar entenent que les retallades del TC a la nostra llengua —feia ben pocs dies que havíem sabut la decisió final de la Sentència del TC sobre l’Estatut—quedaven en pur nores i que ell es comprometia amb la societat catalana a partir de la nova imatge i del nou impuls que suposà la trobada.


Imagino —ho he llegit— que hi deu haver gent, a Girona, que tenen entravessada la FPG. Però, per al futur de Catalunya, és millor tenir el Príncep a prop o llunyà? Hi ha qui pensa que, de llunyà —de Girona i de les aspiracions catalanes—, ja ho ha estat massa temps, el Príncep. Si és cert que la FPG l’apropa més que mai a la realitat nacional catalana, els republicans recalcitrants potser hauran de començar a canviar d’ulleres per una simple qüestió d’estratègia.

A més a més, enllà del rerefons polític de tot plegat, cal parlar de la dinàmica, dels convidats i de les temàtiques del Fòrum. Quan hom s’adona que en el Patronat de la FPG hi ha Caixes, Bancs, multinacionals i empreses que, per dir-ho amb correcció les denominarem “no pas verdes precisament”, és a dir, entitats que treballen per reproduir les estructures socioeconòmiques que ens han dut al món injust d’avui (1/3 de privilegiats vivim explotant els altres 2/3) i a la crisi actual, no se sap quina mena de salt mortal ha sabut fer el comitè organitzador d’Impulsa per portar en el Fòrum gironí, enllà d’iniciatives joves i innovadores —J. M. López Urdiales (que projecta un globus estratosfèric), P. Garcia-Milà (cofundador als 17 anys d’EyeOS), J. Fernández-Han (inventor i creador als 15 anys de Versatile) o A. Maiques (cofundadora d’Starlab)—, veritables representants d’aquells profetes o visionaris que malden en el nostre planeta per millorar-lo de dalt a baix a partir d’aquell eslògan que els escau perfectament: “Un altre món és possible!”. I si un altre món és possible, vol dir que des d’ara, treballen per assolir un altre paradigma, ben diferent del de les societats i empreses que, tot reproduint l’antic, col·laboren ambla FPG per cercar-ne un de nou. I per això he parlat de salt mortal del comitè organitzador!


No sempre tenim un premi Nobel a Girona com Muhammad Yunus, fundador del Grameen Bank (que de Bangla Desh ha passat a tants d’altres llocs), basat en el concepte de microcrèdits, i que ara ja treballa amb pidolaires, distribució de micronutrients o aigua. No sempre es pot sentir el professor Pedro Nueno explicant que, si demana 3 milions d’euros a la Xina per a emprenedors (fundà una societat de capital risc per a alumnes del IESE) n’hi volen donar 100! O el professor coreà Ki-Seok Kim, creador de la xarxa d’educadors internacional QEFA (Quality Education For All). O Israel Ruiz, vicepresident financer del MIT, disposat a canviar el món invertint en recerca per generar encara més recursos propis. I altres personalitats d’aquest caire. L’argentina Inés Sanguinetti cerca la cohesió social de les perifèries de les grans ciutats sud-americanes a partir de l’art i fa l’escola de l’ésser vs l’escola del tenir. Zaryn Dentzel creà a Madrid el 2006 la xarxa social Tuenti. Bruce D. Walker està formant metges sud-africans... El matí s’acabà amb una taula rodona amb quatre participants , I. Andic (fundador de Mango), A. Christenson (presidenta de Käthe Kruse Puppen), C. Losada (director d’ESADE) i M. J. Prats (directora del Departament d’Iniciativa Emprenedora del IESE).

A la tarda, després de la xerrada de Mike Feinberg, cofundador d’un nou model d’Escola pública als EUA, els emprenedors més joves van poder explicar els orígens dels seus projectes, que ja hem esmentat. Pau Garcia-Milà es posà a la butxaca els assistents, perquè la seva empresa, que permet pujar i accedir a arxius i aplicacions des de qualsevol dispositiu connectat a Internet (IBM ha incorporat aquest sistema a la seva estratègia de Cloud Cmputing), va sorgir a Olesa, perquè ell i el seu amic... no haguessin de fer la pujada d’una casa a l’altra quan s’hi deixaven els arxius que volien treballar.


Afegeixin algunes interpretacions artístiques (Brodas, Jove Ballet de Catalunya...), alguns vídeos com el de la Masia-pedrera del Barça i una moderadora com Aina Clotet i tindran una primera trobada d’èxit que caldrà repetir. (26-VII-2010)

0 comentaris: