Ara resulta que el centre gravitatori català és important per a l’equilibri d’Espanya , si llegim la premsa madrilenya, malgrat encara no fa uns mesos ens retallaven l’Estatut i ens manaven que ens encaixéssim per força a una Espanya que ens ve estreta. Però la rotunda victòria de CiU, el daltabaix del PSC-PSOE (les enquestes pitjors li donaven 29 diputats i sols n’ha fet 28!) i l’entrada de SI amb quatre diputats al nostre Parlament (malgrat seguir amb llistes tancades, una llei electoral restrictiva i uns blocs de propaganda preelectoral minutats com enlloc d’Europa) aclareix el panorama. Per exemple, no es pot declarar per TVE, com va fer Corbacho, que no cal extrapolar resultats sinó analitzar-los sols en clau catalana. I la prova és que Montilla, dignament, ja va anunciar que no es presentaria ni per a primer Secretari del PSC-PSOE en el proper congrés del partit. I és que, a la seu de Nicaragua, alguns baronets ja parlaven diumenge a la nit i ahir de celebrar-lo, el congrés, abans de les eleccions municipals del proper maig (i no després, com està programat) i, a partir d’avui, poden anar passant per Ferraz els presidents autonòmics socialistes i demanar-li a ZP que, si no vol donar amb safata el govern al PP, avanci eleccions generals i abans anunciï que ell no s’hi presentarà. Desbarbat Montilla, ja hi ha qui posa les barbes en remull, al PSOE, és clar. (Algú serà capaç de dir que la seva fidelitat al PSOE dient en campanya que no pensava trencar amb Espanya, en comptes de mantenir-se en l’ambigüetat, no li ha sortit gens bé?) ZP va deixar sol el President català a l’hora de defensar l’Estatut i fer canviar un TC il·legítim; ara haurà d’aprendre que qui sembra vents recull les tempestats de la derrota.
Tampoc pot declarar-se, com va fer Puigcercós a TV3 (se n’ha adonat que el segon tripartit va sobrar?), que en la passada legislatura els diputats independentistes eren els seus 21 d’ERC i ara sols seran 14 (els seus 10 i els 4 d’SI), quan ell deu saber alguna cosa del senyor Carretero (que no es menja cap rosca) i de la divisió d’aquesta mena de vot. Altrament, CiU prou haurà de saber calcular a la perfecció d’on li han vingut vots nous, quins transvasament de votants ha obtingut i amb quines forces li caldrà anar de bracet si vol obtenir el concert econòmic, del qual va fer bandera en la campanya electoral, i que ZP negava que pogués obtenir de cap de les maneres divendres passat mateix a RAC1. A veure si passem de nou del “¡Pujol, enano, habla castellano!”, al “¡Pujol, guaperas, habla como quieras!”.
A l’Artur Mas, a Madrid, se l’espera amb candeletes i li caldrà saber ensenyar les ungles, quan arribi el moment, perquè ja l’han enganyat massa vegades. Gestionar la seva victòria voldrà dir entendre’s amb la quarta columna del propi domicili (que són 21 diputats, sumant PP i C’s). Ara, però, abans li caldrà saber endreçar les andròmines de casa nostra, passar comptes i auditories, triar gent de futur i no de passat (i hi ha molta gent del passat a CiU!) per fer un bon govern. I treballar contra la crisi econòmica, que és financera i global. I mirar que els resultats de diumenge no es perdin en les pròximes municipals. I pensar en l’horitzó 2014. Tot un repte. (30-XI-2010)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada