Lluís Busquets i Grabulosa

Què considerem valor, cadascun de nosaltres? La idea de valor té un origen metafísic universal o depèn d’una determinada interpretació del món? Vist que la interpretació del món no és uniforme, un discurs que vulgui ser honest sobre els valors ha de ser per força polèmic. Tanmateix, l’home, com deia Nietzsche, no neix autònom. L’hominització —el camí d’esdevenir cada vegada més humans, fins i tot enllà de l’etapa actual— demana fidelitat a unes fixacions que són vàlides o valuoses en tant que funcionen com a categories per ordenar el món de la vida de cadascun de nosaltres i en cada moment determinat: els valors (valor prové de ‘valer’). Per a Aristòtil, fer-se cada vegada més humans esdevé una conquesta (ens revesteix d’una “segona natura”, diu ell).

Els valors, per bé que siguin canviants com a realitats susceptibles d’elecció preferencial, defineixen criteris de la conducta personal i comunitària. Encara que tradicionals institucions transmissores de valors —família, escola, comunitats de fe, món del treball remunerat— entrin en crisi, en sorgiran d’altres i en tenim exemples que caldria sedassejar: mitjans de comunicació, publicitat, indústries culturals i de lleure... també transmeten els seus valors.

Sortosament a Catalunya disposem de la Fundació Justícia i Pau, presidida per Arcadi Oliveres, i càtedres d’ètica com la que dirigeix Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos d’ètica aplicada a la Universitat Ramon Llull; es convoquen premis de civisme com el “Serra Moret” i, sobretot, comptem amb l’Observatori dels Valors —promogut per la Càtedra de Lideratges i Governança Democràtica d’ESADE i per la Fundació Lluís Carulla—, des de la qual es publiquen cada any quatre informes, en una col·lecció de llibres que, des del 2007, ja n’ha ofert deu d’imprescindibles per a qualsevol empresa educadora, exactament aquests: 1) Joves i valors, 2) Identitat i diversitat, 3) Participació ciutadana, 4) Qualitat humana, 5) Valors i mitjans de comunicació, 6) Treball i valors, 7) Família i valors, 8) Exclusió social, 9) Empresa i valors, 10) Política i valors, i té en té dos més en preparació, Consum i valors i TIC i valors.

Tot plegat ens relliga una mica amb el Projecte d’Ètica Mundial promogut per Hans Küng (nascut el 1928), teòleg catòlic, perit col·laborador del Concili Vaticà II des de 1962 al costat de Joseph Ratzinger, el Papa actual, i, tanmateix, amb la llicència per ensenyar teologia catòlica retirada des de 1979. El proper 4 de setembre es compliran 17 anys de la Declaració per una Ètica Mundial subscrita al Gran Park de Chicago pel Parlament de les Religions del Món el 1993 davant de l’atzucac on es troba el nostre planeta. Des del 1995 la Fundació per a l’Ètica Mundial (Stiftung Weltethos) s’ha dedicat a prosseguir i ampliar, arreu del món, aquest procés de comunicació intercultural i interreligiós, a partir dels valors que les religions puguin tenir en comú i entorn de tres grans afirmacions: 1) No hi pot haver supervivència del nostre planeta sense una ètica mundial; 2) No hi haurà pau mundial sense una pau religiosa; 3) No hi ha possibilitat de pau religiosa sense diàleg entre les religions.

Des d’aleshores Hans Küng ha publicat Hacia una ética mundial. Declaración del Parlamento de Religiones del Mundo (Madrid: Trotta, 1994), Proyecto de una ética mundial (Ibidem, 1995), Una Ética Mundial para la Economía y la Política (Ibidem. 1999), ¿Por qué una ética mundial? Religión y ética en tiempos de globalización. Conversaciones con Jürgen Hören (Barcelona: Herder, 2002), Reivindicación de una ética mundial (Madrid: Trotta, 2002), Proyecto de una Ética Mundial. La dimensión espiritual de las religiones del mundo (Barcelona: Random House-Mondadori, 2004), Para un proyecto de ética mundial [amb Karl-Josef Kuschel , eds.], i Ciencia y Ética Mundial (Madrid: Trotta, 2006).

Tot això m’ha portat, amb una colla d’alumnes, a mirar d’esbrinar i definir els valors que podem necessitar aquest segle XXI. Ajudant-nos del magnífic llibre de Francesc Torralba, Cent valors per viure. La persona i la seva acció en el món (Lleida: Pagès editors, 20015), ens n’han sortit 180. És impossible exposar-los tots, però pot resultar il·lustrador fer-ne una breu selecció per ordre alfabètic: -ALTERITAT: Acceptar l’altre en totes les seves conseqüències, sigui un veí molest o un immigrant; i això vol dir reconèixer en l’altre un valor, donar per fet que els altres són importants en la pròpia vida, que la nostra vida fóra diferent sense ells. -CORPOREÏTAT: És la nostra carta de presentació en societat i instrument de comunicació dels nostres sentiments i emocions. Abans el cos estava reduït a la categoria de presó o receptacle de l’esperit (sarkofòbia); avui s’ha sobredimensionat, s’idolatra i obsessiona (sarkofília). No podem abandonar el cos al llarg de la nostra existència, però la veritable exterioritat corporal és fruit de la interioritat. -DECREIXEMENT:Valor incorporat al moviment ecologista per la pèrdua de significació del mot sostenibilitat, sobretot a partir del Petit tractat del decreixement serè (València: 3 i 4, 2009) de Serge Latouche, professor d’economia a la Universitat de París. No pretén pas cap mena de “creixement negatiu” (on porta ineluctablement l’actual economia) ni de tornar a les cavernes ni bloquejar la societat, sinó fer l’opció de no fomentar la vida humana sobre el desenvolupament de les formes productives de forma il·limitada. -ECODÚLIA: És l’ecoresponsabilitat que ens fa frenar els impulsos agressius i violents en la nostra relació amb la natura. (No tot allò que es possible —científicament, econòmicament, etc.— es pot dur a terme ni cal que s’industrialitzi ni es mercantilitzi.) -EPIQUEIA: Guardar l’esperit de la llei en aquelles coses en què no s’estén l’esperit de la llei i hom es conforma només amb la lletra de llei. -HOLISME: Consideració que certes realitats formen un tot que no es pot reduir a la simple suma de parts. En els hologrames (del grec hólos, ‘totalitat’), cada part de l’espai on hi ha una informació de la imatge hi és tota sencera. -IDEICA: Principi abstracte de la totalitat que ens fa present el conjunt com a suma de parts més les seves relacions i lloc on neixen les cosmovisions (sistemes filosòfics, teològics, econòmics, polítics, socials...), i els seus possibles models interpretatius de la realitat. -IMPERIÈNCIA: Experiència interior, intuïda directament abans de qualsevol racionalització, fruit del conjunt de processos, que estableixen el principi vital de la persona, tots ells susceptibles de crear un desori interior que cal mirar d’harmonitzar. Alguns autors li diuen psíquica. -NEGATIVITAT: Denominada com a condició de negatiu a manca d’un nom millor, és el valor de saber dir “no” en situacions extremes en què ens juguem part de la pròpia vida o la vida sencera. Fins i tot l’amor té límits i, de vegades, s’ha de saber dir que “no”. Ignasi de Loiola diu: “Tots els sacrificis, tot lliurament propi, tot amor és bo, excepte el que destrueix el subjecte que el porta a terme”. -RESILIÈNCIA: És el realisme de l’esperança, segons Bice, que permet reeixir socialment de manera acceptable després d’haver afrontat condicions tenses o l’adversitat amb riscos negatius. (En enginyeria és la capacitat d’un material per recobrar la seva forma original després d’haver estat deformat per una pressió.) (31-V-10)