Els passats dies 23 i 24 de gener es va celebrar a Barcelona el “Fòrum Català de Teologia i Alliberament” com a expressió catalana dels Fòrums Mundials de Teologia i Alliberament, en el marc del II Fòrum Social Català que se celebrà ahir va fer vuit dies a la Universitat. Ni de l’un ni de l’altre la premsa se n’ha fet gaire ressò, si hem de ser sincers, i això que van tenir ( i crec que tindran) una incidència prou important en moltes organitzacions catalanes. Val a dir que l’èxit del fòrum teològic —en el qual em centraré— ultrapassà la més optimista de les expectatives dels organitzadors, que esperaven un centenar i mig de persones i se’ls van multiplicar per tres i escaig, de manera que els inscrits arribaren al mig miler. M’ho comentava una monja: “Ens ho hem de fer mirar. Les esglésies estan buides i el Fòrum és ple a vessar...” I el bo del cas és que era ple de gent jove!

Van ser unes jornades d’oració i de treball —dissabte des de les 9,30 del matí, hora de les acreditacions fins a les 20 del vespre i diumenge fins cap a les sis de la tarda— profitoses, amb propostes de frontera i diàleg interreligiós serè, en les quals, si hi havia presència sacerdotal i religiosa, n’hi va haver ben poca d’institucional. S’iniciaren els actes amb una pregària, cartes de representants dels Fòrums mundials, una breu exposició sobre l’oració i uns mots sobre la necessitat de canvi de paradigma econòmic, a càrrec d’Arcadi Oliveres, economista i president de Justícia i Pau. Després s’oferiren entre vuit i deu tallers —amb temes tan diferents com Valors en una economia en crisi, Mirades a la immigració, El patriarcat en qüestió, Viure la fe des de la perifèria...

La trobada resultava una celebració de la fe perifèrica i deseixida dels encotillaments jeràrquics i rituals, cosa que deixà clara el pastor protestant Ignacio Simal abans de les sessions de la tarda, amb un exemple bíblic que li venia com l’anell al dit: si des de fora muralles dels encastellaments jeràrquics sabem anar rodejant-les pacientment i tocar bé la trompeta, les muralles del poder patriarcal s’esfondraran com a Jericó!

Els tallers de la tarda del dissabte també van ser molt rics i interessants: Per l’abolició de la tortura, Economia solidària i finances ètiques, Nous models comunitaris... Servidor vaig participar a la taula rodona d’editorials que treballen temes religiosos... i, després, posat a triar, vaig assistir al d’Interpetació feminista de textos bíblics. L’aula era plena de gom a gom. I el debat que portaren les noies de l’Escamot Magdala no s’hauria acabat mai!

I l’endemà, sant tornar-hi. Vaig assistir al taller del llenguatge sobre el transcendent i els joves. Interessantíssim. Gent gran, alguns sacerdots i teòlegs consumats, algun provincial d’orde religiós i tot, ens vam deixar guiar per noiets i noietes a l’hora de fer l’identikit de com ha de ser un bon transmissor de la fe i quins mots estan renyits amb els joves d’avui a l‘hora d’oferir el missatge de fe i com es poden substituir. Exemple: als joves no els agrada el terme pecat; litúrgia, glòria, sagrament, sermó, església... doncs diem debilitat, celebració, festa, signes, reflexió, reunió... Algú explicà anècdotes dels joves d’avui: el terme justícia, tan important en Pau, s’ha devaluat perquè ells veuen com una martingala; Regne, per a ells, equival a privilegi antirepublicà. Salvar? Per a un jove sols tenia sentit si salvava textos a l’ordinador! Aneu-li a parlar de salvació! I què és això de demanar res al Pare pel Fill i per l’Esperit? Algú demana res al pare, a la mare i a la seva ànima al mateix temps? Quina mena de Déu és el que demana sacrificis i imposa manaments en comptes de desplegar la vida dels humans? Per als joves d’avui, que són vivencials, transgressors, superestimulats maniàticament, arriscats, amics de la immediatesa, sincers, generosos... per què no cercar més transparència? Per a ells la fe no és cap meta; sempre s’és en recerca... Aneu-los a parlar de ritus, d’encícliques, de recolliment o d’ideals!

A l’hora del darrer taller no sabia quin elegir: Teologia islàmica d’alliberament, Zazen, Laïcitat... Em vaig decidir per La contestació profètica dins de les esglésies, que van proposar Víctor Hernàndez, pastor evangèlic, i Jaume Botey, professor d’història a la Universitat i creient catòlic, que també va omplir l’aula com un ou. I no em vaig equivocar. Si l’evangèlic presentà la contestació des de la poesia, Botey ens oferí un esquema dels heterodoxos a l’església, dels condemnats per heretgia o cisma, tot demanant-se abans què eren un heretge o un cismàtic i qui i des d’on els en feia. Una proposta que vaig sol·licitar-li que convertís en llibre perquè, sovint, l’oficialitat jeràrquica ha estat més propera a l’heretgia que els heretges de veritat, començant pel primer concili, el de Nicea, un concili més imperial que ecumènic, en el qual els bisbes que no votaven com volia Constantí eren exiliats per l’emperador.

Ai, com hauran de canviar les velles celebracions eucarístiques i les velles catequesis! Ja no es podrà presentar el missatge evangèlic com un fet simplement històric, com si ens haguéssim de creure el que s’hi narra com una crònica periodística. Són narracions d’alliberament, fruit de la fe de les comunitats que van creure que el missatge de Jesús era alliberador perquè,enllà de la mort, estava amb ells. Un exemple: la catequesi moderna (la del meu fill) els presentava la Pentacosta fent dibuixar als catequitzats llengües de foc que es posaven com un collaret entorn del coll. La futura catequesi haurà de dir a les noies i nois: com expressaríeu que sentiu Jesús prop de vosaltres, molt dins, molt a la vora, tant endins que us dóna forces per parlar? Algú podrà respondre com una escalfor a la panxa, un altre com una veu a l’oïda i un altre com un amic que l’abraça; i el catequista caldrà que respongui: “Molt bé”. Totes tres maneres són vàlides. Perquè l’autor dels Fets dels Apòstols també ho va presentar a la seva manera: va pensar que eren llengües de foc que baixaven a la intel·ligència dels deixebles de Jesús.

Quan aprendrem que el llenguatge religiós és mític i no històric, com avui entenem els telenotícies? Quan aprendrem que els joves poden sentir-se atrets per experiències de fe alliberadores, sense la carcassa de faules, ritus o preceptes? [8-II-2010]

0 comentaris: