Comencem l’any amb dos fracassos internacionals sonats: el de la cimera del clima de Copenhagen i el de l’Organització Mundial de Comerç. Però, vist que a casa nostra tampoc podem llençar coets, anirà bé fer un repàs dels fets que ens han portat a allò que Pujol en deia el “desencaix” amb Espanya i Montilla ho ha batejat com “desafecció catalana” en relació al govern central. El 9-VIII-08, després d’aconseguir fer públiques les balances fiscals tan negatives per Catalunya, acabava el termini legal per a l’aprovació del nou model de finançament segons l’Estatut vigent, malgrat estigui penjant del fil del Tribunal (in)Constitucional. El govern del PSOE no només no va complir aquesta data sinó que va esperar el juliol de l’any passat (un any i mig més tard) per fer-lo aprovar pel Consell de Política Fiscal i Financera. El tripartit governant a Catalunya, malgrat el nostre finançament se supedités a la Lofca (Llei orgànica de finançament autonòmica) i a una llei acompanyant ad hoc, ens el va vendre com la meravella de les meravelles… cosa que fa difícil d’entendre que s’hagin presentat uns pressupostos amb un dèficit de 6.369 milions d’euros per a aquest 2010. Sense tant de soroll, la Lofca i la llei que concreta el sistema es va aprovar a les Corts espanyoles el 12-XI-09 (amb la gent d’ERC a favor, tot i que havia demanat el “No” a l’Estatut, en gran part, per les insuficiències en el títol de finançament), però el conseller Castells, encara amb menys soroll, no en va anar a signar la lletra petita fins al passat 22-XII, de manera que, ni cercant-ho, no pots saber què ens tocava per al 2009 (res, segons els pressupostos generals de l’Estat, malgrat la ministra d’Economia assegurés que serien 6.300 milions d’euros) i què per al 2010 (9.750 milions segons els pressupostos, 7.560 segons l’esmentada ministra). I no saben per què hi ha desafecció catalana?
CiU, el 2008, va plantejar una mena de decàleg guia per avaluar la voluntat en el finançament català. Eren aquests 10 punts: 1) Bilateralitat; 2) Rendiment complet de la cistella d’impostos, inclòs el de patrimoni; 3) Variable de població comptant emigració; 4)Necessitats de despesa i capacitat fiscal; 5) compensació per la llei de dependència i la de supressió d’impost de patrimoni; 6) Reducció del dèficit fiscal calculat en 16.735 milions; 7) No alterar la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per càpita; 8) Consorci tributari Estat-Generalitat; 9) Més capacitat normativa sobre IRPF i IVA; 10) Revisió quinquennal. Compleix aquests punts la Lofca? I no saben per què hi ha desafecció catalana?
El passat 24-VIII explicàvem aquí mateix els tres fons de l’actual model: 1) El fons de garantia dels serveis públics fonamentals; 2) El fons de suficiència global; 3) El fons de convergència doble que inclou el de competitivitat i el de cooperació. Segons E. Paluzie, professora de teoria econòmica de la UB, 1) i 2) “en el cas de Catalunya seran negatius” (“Avui”, 15-XI-09), però encara exposa més elements d’alarma: ni es podrà complir que amb el nou sistema Catalunya obtingui recursos per sobre de la mitjana espanyola ni el fons de competitivitat que més havia d’afavorir Catalunya ho farà perquè s’ha calculat el finançament per càpita sobre la població ajustada i no la real (amb 93.071 persones menys) de manera que també surt un finançament per càpita ajustat. Pitjor: segons l’economista l‘article 23.5 introdueix un topall que diu que si Catalunya arriba en termes de finançament per càpita ajustat a la mitjana espanyola, deixarà de rebre diners del fons de competitivitat. I no saben per què hi ha desafecció catalana en relació al govern central?
A Madrid, oblidant-se de Gürtel i Palma Arena, s’escandalitzen amb els casos de corrupció, sobretot de l’afer del Palau de la Música i del cas Pretòria, cap d’ells encara jutjat, mentre d’altres casos que han implicat membres dels partits majoritaris que ens critiquen sí que han obtingut sentència condemnatòria. I s’escandalitzen que Montilla aprofiti la mort de Solé Tura (4-XII-09), el discurs davant la tomba d’Ernest Lluch o la finalització de l’any Macià per dir el que tothom sap, que vulgui o no el TC, som el que som, una nació amb història. I més escàndol per l’editorial conjunta dels diaris catalans el passat 26-XI, “La dignitat de Catalunya”, un editorial de mínims. I no saben per què hi ha desafecció catalana?
Des de Madrid ens acoquinen amb retallades a l’Estatut vigent, ens pressionen perquè les caixes catalanes es fusionin i desaparegui la seva identitat territorial, ens retarden la connexió amb França i amb el corredor mediterrani per TGV, ens plomen amb infraestructures d’obres aprovades i no executades, no ens permeten agències tributàries, ens eixuguen la butxaca a impostos, ens prometen que podem administrar els nostres aeroports abans d’acabar l’any i quan arriba l’hora ens diuen que fer passar el Prat de regional a tercera divisió és tot el que hi ha, “ho prenen o ho deixen”? I no saben per què hi ha desafecció catalana?
A Madrid no entenen la consulta sobre la independència del passat 13-XII en què 182.775 persones demanaven la secessió d’Espanya. I van menysprear la consulta perquè la participació només assolí el 27,46%. Sempre he dit que abans de fer referèndums nosaltres l’han de fer els bascos, però va molt bé que ens menystinguin, perquè no veuen la força que amaga l’iceberg de la independència. A Cuba els va passar el mateix; des d’allà demanaven autonomia a Espanya i, com que els van menystenir, van acabar independents. Nosaltres, vist que una Espanya federal és impossible, els hem ofert la mà una vegada més i ens han penjat al damunt del canell l’espasa de Dàmocles del TC. Ara tenen ells la pedra a la teulada. Nosaltres els parlarem de l’Economia de l’Euram (Euroregió de l’Arc Mediterrani) i els oferirem més dades per la convenient secessió: 1/3 part de les exportacions del conjunt de l’economia espanyola es fa entre València i Catalunya. Si sumem les exportacions relacionades amb el turisme, al voltant del 43% dels ingressos per turisme d’Espanya es fa pels Països Catalans. I no saben per què hi ha desafecció catalana?
Més dades? Una de mercats: Si el 1995 les empreses catalanes venien un 41% de la seva producció a la resta de l’Estat, el 2007 no li venem ni el 31% (i si excloem Illes i País Valencià, el nostre mercat espanyol es redueix a un 25%). Una altra de dèficit fiscal: per al 2008 està establert en 21.000 milions d’euros, això és, uns 3.000 euros per persona i any (és a dir, una família catalana de 4 membres, paga 12.000 euros l’any en impostos que no li retornen mai en forma de serveis públics). Una de poc coneguda, la subbalança de la Seguretat Social: El dèficit fiscal de la Seguretat Social amb l’Estat va ser de 3.644 milions d’euros el 2007. Copio de nou Paluzie: “Això significa que si Catalunya hagués disposat d’un sistema de Seguretat Social propi (trencant-ne la caixa única), la pensió mitjana a Catalunya hauria pogut augmentar en 2.445 euros anuals l’any 2007”. I no saben per què hi ha desafecció catalana?
Amb el que hem dit, quan hi hagi consultes, referèndums o eleccions, qui es pot quedar a casa? <11-i-2010>

0 comentaris: