Lluís Busquets i Grabulosa

Els dies 20-23 de maig passats, a la Casa Llotja de Mar de Barcelona, va tenir lloc el “Congrés Internacional d’Economia i Cultura”, patrocinat per la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, inaugurat pel Rei i amb primeres figures internacionals acompanyant les del país. Esmentem, només, Robert Fohr, responsable de la Missió de Mecenatge del Ministeri de Cultura i Comunicació de França; Ricard Fornesa, President de Segur Caixa Holding, SA; Francis Gurry, Director general de l’Organització Mundial de la Propietat Intel•lectual; Jose Manuel Lara, president del grup Planeta; Milagros del Corral, Directora general de la Biblioteca Nacional d’Espanya; Florence Devouard, Presidenta del Patronat Wikimedia Foundation; Ricardo Díez Hochleitner, president honorari del Club de Roma...

Només amb aquests noms —i afegeixin els dels ministres de Culura d’Espanya, França, Portugal…per no citar els dels nostres consellers de Cultura i Economia— ja es veu que el Congrés trepitjava ferm. Les jornades de treball s’organitzaren en sessions plenàries, ponències, experiències i debats paral•lels, sempre moderats per alguna personalitat. Perquè se’n facin càrrec, el dia 21, l’experiència de les TICs la moderà Imma Tubella, rectora de la UOC, i el de gestió d’oportunitats, Arcadi Calzada, encara President de la Caixa de Girona. Cada tema estava prèviament definit perquè ningú no se n’anés per les branques. Per exemple “La cultura i la nova economia: empreses creatives i innovació: El valor dels intangibles. Les oportunitats de la nova economia en l’era digital. Capital humà i competitivitat. Noves formes de mesura de l’eficiència i de l’impacte cultural. Reptes estratègics en l’organització empresarial. Mercat de futurs en continguts culturals. Presència dels creadors culturals en la recerca i la innovació tecnològiques. La creativitat en el projecte empresarial.”

El dia 11 anterior, al dinar consuet de “Tribuna Barcelona”, va tenir lloc l’aperitiu de tot plegat. Amb assistència de Miquel Valls, president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, Pere Vicens, President de la Comissió de Cultura creada a la Cambra des de l’any 2004 i president del Comitè Organitzador del Congrés, explicà per què la Cambra barcelonina, avançant-se a moltes altres, s’havia pres la cultura seriosament tot convertint-la en un nou paradigma d‘acord amb els països més avançats. Va fer-ne la presentació Xavier Bru de Sala, President del Consell Nacional de la Cultura i les Arts de Catalunya i Assessor de la Comissió de Cultura de la Cambra, el qual deixà anar una idea que després repetí en els mitjans: “la cultura no és cap luxe de rics que es democratitzi sinó allò que ens fa rics”. I en glosà tres aspectes: ens fa millors ciutadans i millors persones, amb més sensibilitat i més capacitat d’emoció; fa quallar millor l’esperit humà —almenys el col•lectiu— en aquells intangibles que ofereixen una imatge de nosaltres mateixos a través del fet cultural; esdevé motor de la nova economia que, a més a més, ens pot enriquir materialment com ho palesen, per posar un exemple, les noves tecnologies del coneixement.

Pere Vicens començà el seu discurs recordant les crisis dels segles XVI i XVII i la seva superació, argumentà que economia i cultura no són dos mons a part sinó dues realitats amb lligams creixents perquè la segona és capaç de crear riquesa i treball i aterrà exposant que el sector de la cultura té una dimensió econòmica escandalitzadora si tenim en compte que genera el 3% del Producte Interior Brut (PIB) català (el 2008 podria haver arribat al 5% a tot l’Estat). I ho confirmà amb dades: la indústria cultural catalana (l’audiovisual, les arts escèniques, les visuals, el llibre, la premsa i la música) aporta al país uns 1.615 milions d’euros de valor afegit brut (el valor que cada empresa o sector productiu afegeix al bé o servei comparat amb altres empreses o sectors) i ocupa al voltant de 150.000 persones. Algunes dades del 2005, en milions d’euros, serien aquestes: audiovisual (ràdio i TV), 547,97 milions; llibre, 507,47; premsa, 433,38; arts escèniques, 76,46; fonogrames, 33,18; galeries d’art, 17,37... Segons l’Institut Català d’Indústries Culturals (ICIC) l’àrea cultural ha esdevingut un dels sectors més productius i ha passat per davant d’altres com l’alimentació o l’immobiliari. Les indústries del coneixement de Catalunya representen el 18,8% de la riquesa global de l’Estat i el 24,4% del volum del negoci sectorial.

S’ha d’acabar, doncs, amb la cultura subvencionada en un sector en procés de transformació? Caldrà una llei de mecenatge, una legislació que permeti destinar els diners allà on es cregui convenient, una llei que doni joc a nivell local i no només estatal. El joc entre el finançament públic i el privat també està canviant; avui, compta més el que es genera que no pas el que es rep. El conseller Tresserras evidencià que la cultura és el sector de l’economia més capaç de traslladar a d’altres sectors “talent, coneixement i innovació”. I això es pot veure en el pressupost del departament de Cultura d’enguany (628,35 milions d’euros, un raquític 2,22% del total de l’erari públic), per bé que es detecti l’entrada en el sector cultural de noves fórmules de finançament com són el capital risc o els préstecs avantatjosos.

El Congrés acabà amb la formulació de tres resolucions de cara al futur, que el president de la Comissió de Cultura de la Cambra de Comerç organitzadora del Congrés— va prometre d’elevar al Comitè executiu i al ple de la Cambra: a) sol•licitar al govern d’Espanya i al seu President la creació d’una comissió interministerial d’economia i cultura per augmentar la coordinació entre ambdós sectors; b) demanar a la Generalitat i al seu President, que s’incloguin les indústries culturals en l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana; c) la darrera resolució va ser l’oferiment de la Casa Llotja de Mar, seu de la Cambra de Comerç de Barcelona, per albergar una segona edició del Congrés d’Economia i Cultura amb ocasió de la presidència espanyola de la Unió Europea en el primer semestre de l’any vinent.
Encara que ja hagi passat un mes valia la pena de ressenyar-ho, per poder tenir en compte aquestes resolucions. <29-VI-09>