Lluís Busquets i Grabulosa

En el darrer programa de TVE “Tengo una pregunta para Vd”, on participà el president del govern central Rodríguez Zapatero i on sembla que es prohibí fer cap pregunta sobre el finançament català, se li demanà, tanmateix, si podia respondre quants palestins haurien pogut haver mort les armes espanyoles venudes a Israel. ZP, que sempre que parla menteix, va dir que estava segur que pels components venuts a Israel no s’havia utilitzat armament espanyol a Gaza. El seu interpel·lador s’entossudí demanant-li com podia demostrar-ho i ZP va respondre que el volum d’armes venut a Israel era insignificant. I l’altre: “¿Cómo de insignificante?” ZP va pontificar: “No deu arribar al milió d’euros”.

Segons Amnistia Internacional, entre 2007 i la primera meitat de 2008, Espanya ha venut a Israel material de defensa i productes de doble ús per valor de més de 4 milions d’euros, exactament 4.446.245 euros. El 2007 la xifra ja havia ultrapassat els dos milions (1.515.934 en material de defensa i 576.810 en material de doble ús) i en el primer semestre de l’any passat ja ascendia a 2.353.501. Baixant a detalls, el material transferit inclou armes de canó d’ànima llisa amb calibre inferior a 20 mm., inclosos fusells, metralladores, carrabines, revòlvers, pistoles, pistoles metralladores, silenciadors, visors, bombes, torpedes, granades, coets, bombes de fum, mines, míssils, càrregues de profunditat, càrregues de demolició, bombes incendiàries, cartutxos i un llarg etcètera.

A banda d’incomplir el codi de conducta de la UE, introduït el 2007 a les lleis espanyoles, que estableix en el seu criteri 3r que “no es pot vendre armament a països sancionats, inestables, en conflicte armat, que vulnerin els drets humans, que no condemnin el terrorisme o que tinguin un delicat nivell de benestar” —i el ministre Moratinos va tenir la barra de declarar que sí que el complia—, Alberto Estévez, assessor d’Amnistia Internacional, assegura que Espanya no té mecanismes de seguiment de l’ús final de les armes exportades perquè Israel amaga l’armament que empra. Eugeni Barquero, responsable de la Fundació per la Pau, revelà que segons les dades que han entrat al Congrés, durant el primer semestre del 2008 les exportacions d’armes espanyoles a Israel han doblat les de tot l’any 2007. (Durant aquest període, les exportacions de materials de defensa i productes de doble ús, segons el Ministeri d’Indústria,Turisme i Comerç era de 61,1 milions d’euros, un 247,1% més en relació al primer semestre de l’any anterior, amb destins tan rellevants com Iran (36,4 milions) i Xina (12 milions), ambdós països on es respecten els drets humans, sense tensions internes i perfectament estables, com tots comprenem. Res d’estrany que el Ministeri esmentat, s’afanyés a voler deixar clar que les exportacions espanyoles no eren material susceptible de ser emprat a Gaza, cosa que diverses associacions internacionals posaren en dubte, entre altres coses perquè, encara que fos així, les llicències no s’havien d’haver autoritzat. Les lleis es fan (menys aquí com sabem els catalans amb l’Estatut) per complir-se.

Altrament, a les dues associacions esmentades, s’hi afegeixen Greenpeace i Intermón Oxfan i parlen de “transferència irresponsable d’armes espanyoles” destinades a països que no compleixen el Codi de conducta de la UE com ara Colòmbia, Egipte, El Salvador, Indonèsia, Israel, Marroc i Pakistan. No debades Espanya és la vuitena potència mundial en comerç d’armes. Pitjor: el seu informe exposa la “falta de control d’armes de caça, tir esportiu i municions” ja que han pogut constatar com durant el 2007 s’elevà el nombre d’exportacions d’aquesta mena de munició i armes a tretze països de l’Àfrica subsahariana per valor de set milions d’euros”.

Amb un govern socialista que arribà al poder després de les “cassolades” contra la guerra d’Iraq, que prometé treballar per la pau i du per bandera l’aliança de civilitzacions, és trist que les coses siguin com són, això és, doblar-ne la venda des del 2005 en comptes de frenar-la. Pitjor: les dades d’exportacions tant del “Material de Defensa” com el de “Doble ús”, seguint el desig dels compradors, han estat classificades conforme a la Llei de secrets oficials, cosa que permet aprimar la informació —destí i quantia— i tota mena d’opacitats per a tothom , inclosos els diputats de les Corts (als EUA han de ser aprovades pel Congrés). Espanya ha passat d’exportar armes per valor de 231,1 milions d’euros l’any 2001 als 932,9 milions del 2007. Ara el negoci ja ultrapassa el mig punt de la balança comercial. Fins i tot hem transferit tecnologia militar a Iran (se n’han autoritzat 50 milions d’euros) i, si volen saber el rànquing de destins preocupants, amb les darreres dades conegudes (2007), són aquests: Colòmbia (16 milions), Marroc (11,13), Indonèsia (3,8), Israel (2,3) Pakistan (1,26), Oman (1,26), Egipte (0,38), Índia (0,26), El Salvador (0,12)... I també es venen armes a Filipines, Sri Lanka, Veneçuela, Singapur, Tailàndia, Ghana, Kenya, Mauritània i a alguns dels països més pobres del món com Burquina Faso. I això per no parlar de països que destinen més recursos a la despesa militar que al desenvolupament humà, com Angola, Aràbia Saudita, Equador, Emirats Àrabs, Jordània, Pakistan, Turquia.

Òbviament, estem parlant de mercats “legals” (no de mercat negre, que n’hi ha, i fort!). Pensem, però, que aquests són destins preocupants de països en vies de desenvolupament, on es creu que sols hi va a parar entorn d’un 40% de la producció. Entorn del 50% restant de la producció espanyola va a parar països de la UE.

Per què el negoci d’armes? La cadena del cicle armamentístic es basa en fal·làcies i hipocresies. Sempre comença adduint raons de seguretat. La necessitat d’armes implica que els països industrialitzats en fabriquin i, després, les hagin de comercialitzar fent front a tota la competitivitat d’un mercat sense entranyes.

Cada arma venuda reforça el terrorisme i el crim organitzat. Però, al govern d’Espanya, això no sembla preocupar-lo gens ni mica. Per això hem passat del 12è lloc del ranking mundial de venedors d’armes al 8è. Trist honor per a un govern que es diu d’esquerres i progressista!