L'acord del passat 27-VI entre Espanya i França per la línia de Molt Alta Tensió que ha d'entrar en servei el 2011 demostra què pinten els governs autonòmics i locals debatent les coses. La signatura de no sé quants milers d'intel·lectuals (tants, n'hi ha?) proposant el castellà com a llengua única és un altre símptoma d'on som realment les autonomies. I resulta que una tele -la més vista a Catalunya- s'hi suma! (I no reeditem l'afer Galinsoga!) El president de la Generalitat desitja que la selecció espanyola de futbol (la que no permet que hi hagi una selecció catalana) guanyi l'eurocopa amb el missatge subliminal de "podemos". (Podem, què?) ¿Compartir l'explosió de nacionalisme hispànic arreu, tant sí com no, perquè, òbviament, pel fet de ser espanyol, no és nacionalisme? Des de certs sectors no hi ha manera d'entendre que Espanya és un estat plurinacional. No volen. No els interessa.


Mirin, parlem de les dues caixes de trons més properes en el terreny polític. Demà haurien de publicar-se les balances fiscals segons la darrera pastanaga, marca ZP i, de demà en seixanta dies (15-IX), el lehendakari Juan José Ibarretxe ha de convocar la cèlebre consulta (que no referèndum) per al proper 25 d'octubre. Sortiran del Ministeri d'Hisenda, finalment, les balances fiscals com Déu mana? O sortiran amb metodologia solbesiana? I amb quina repercussió? Entendran les autonomies hispàniques que Catalunya no pot donar més del que li manca?


Quant al tema basc, des de Catalunya, només podem demanar i exigir respecte. Per això potser cal fer una mica d'història. Ibarretxe, després d'aprovar-lo el parlament basc (30-XII-04), portà el seu "Pla de pau" a les "Cortes" (1-II-05) i hi va rebre un cop de porta als nassos: 313 vots en contra (del PSOE, PP, IU, CC i Chunta Aragonesista) per 29 a favor (del PNB, EA, Nafarroa Bai, CiU, ERC i BNG). I 2 en blanc (d'IC-V). El lehendakari no forçà les coses (per què les "Cortes" havien de ser més decisives que el Parlament basc?) i convocà eleccions. Les previsions de la coalició nacionalista (PNB i Eusko Alkartasuna) eren les d'obtenir uns resultats majoritaris a les d'aquell 2004, però sols van obtenir 29 escons (22 i 7 respectivament), mentre que el PSE-EE n'obtingué 18 i el Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK), 9 (i un escó per a Aralar). Això s'interpretà des de certs sectors com el rebuig del seu "Pla". Investit tanmateix Ibarretxe com a lehendalkari el 23-VI-05, renovà el tripartit (PNB, Eusko Alkartasuna i Ezquer Batua), que li exigeixen que compleixi el pacte de govern (una consulta popular en clau sobiranista). Però les tensions amb Josu Jon Imaz, president del màxim òrgan executiu del PNB, l'Euzkadi Buru Batzar (EBB), i la seva substitució per Iñigo Urkullu (Ibarrertxe havia demanat la derogació de la Llei de partits que havia tret de la circulació política l'esquerra abertzale i s'havia reunit amb tots, fins amb la il·legalitzada Batasuna, per la qual cosa li fou obert un judici oral) així com la persecució judicial d'alguns dels representants reprimits (Otegi és a la presó des de fa molts mesos) l'ha portat a certes posicions de feblesa. I així i tot, anuncià el contingut de les qüestions de la consulta: 1ª) ¿Està d'acord a recolzar un procés de final dialogat de la violència, si abans ETA manifesta de forma inequívoca la seva voluntat de posar fi a aquesta d'un cop i per sempre? 2ª) ¿Està d'acord que els partits bascos, sense exclusions, iniciïn un procés de negociació per assolir un Acord Democràtic sobre l'exercici del dret a decidir del poble basc, i que aquest acord sigui sotmès a referèndum abans d'acabar l'any 2010? Un bon filòleg hi podria sucar pa comentant aquests enunciats.... Però, ara, no fa el cas.
Ara, PP i PSOE (sobretot els bascos, perquè el PSE-EE pensa que podria arribar a governar amb el PP si saben exagerar que el nacionalisme del PNB vol anar més lluny del compte) li faran la traveta palesant un cop més la seva incapacitat per entendre un estat plurinacional i valorant des del seu "nacionalisme espanyol" la seva transgressora consulta com una estratègia electoral. I encara bo si l'esquerra abertzale no segueix ETA i li saboteja tot l'afer -la primera pegunta no els agrada-, malgrat Ibarretxe s'hagi cansat de dir que amb violència terrorista que la distorsioni no es pot fer cap consulta. La fitxa ja està moguda i, sense pèls a la llengua, el lehendakari ha parlat de 6 estratègies, tant d'ETA com dels governs espanyols, que no han resultat efectives: 1) la utilització de la violència per part d'ETA per aconseguir objectius polítics; 2) negar l'existència d'un conflicte polític , al marge de la violència, que cal resoldre mitjançant el diàleg; 3) la utilització de les víctimes amb finalitats partidistes; 4) confondre Pau i Normalització política i supeditar les iniciatives polítiques al final de la violència, atorgant així la clau política a ETA; 5) l'exclusió política d'una part de la societat basca mitjançant instruments com la denominada Llei de Partits, que conculquen drets civils i polítics; 6) la unilateralitat en la defensa dels drets humans: ni es poden reclamar els drets dels detinguts sense condemnar els atemptats d'ETA ni condemnar el terrorisme d'ETA i passar per alt la dispersió carcerària i la tortura. (Per què als polítics bascos se'ls entén tan bé?)


Qui és més democràtic, qui consulta la ciutadania o qui té por de la seva veu? "No divideix qui consulta, sinó qui prohibeix consultar". Amb nous cops de porta als nassos els passats 16-X i 20-V, a Ibarretxe no se li ha donat cap més sortida. I tothom sap que les consultes es fan per ser guanyades. Zapatero ja ha dit que presentaria un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei de consulta aprovada al parlament basc; per això Urkullu li ha sol·licitat que no impedeixi el seu recorregut al Tribunal Constitucional demanant també la suspensió de la Llei (seria no tenir cap respecte a una decisió del Parlament autonòmic aprovada amb majoria suficient!). Vol que ZP "sigui honest i s'assegui a parlar" per assolir en l'ínterim alguna mena d'"acord polític." Però els nacionalistes espanyols, ZP inclòs, no tenen cap ganes d'acords...


Que què passarà? Fem de torsimanys: donant per descomptat que ETA no faci cap bestiesa (pla C), ZP s'enfangarà un cop més i aconseguirà la suspensió de la Llei aprovada pels bascos i la seva final anticonstitucionalitat (pla A). El 26-X hi pot haver eleccions basques i, la setmana següent, segons els resultats, Ibarretxe a casa amb pàgina per a la història (pla B) o consulta popular a les urnes (pla B'), amb ZP eixalat i Rajoy fregant-se les mans.

Desenganyem-nos: un i l'altre són igual de jacobins i poden fer el que volen; nosaltres, els perifèrics, sols podem triar el dia de les eleccions per elegir representants putxinel·lis, vist que els de les "Cortes" valen més (poden votar contra les dels parlamentaris perifèrics). D'això, Pujol en deia desencaix. Un dia els espanyolistes hauran de repassar que Cuba va començar demanant només una mica d'autonomia. O Eslovènia. O Croàcia. De moment, si els nostres polítics no apugen el llistó, no ens fem il·lusions: malgrat els missatges subliminals "no podemos"; ells sí que poden. I els altres ballem al so que ens toquen.
<14-vii-08>

0 comentaris: