El 1987 fou constituïda la Fundació Tercera Via, que esdevingué, el 1999, Fundació Randa -Lluís M. Xirinacs. A la seu del carrer Rocafort, l'exsenador Xirinacs dedicava hores i hores als seus treballs de globalisme fins i tot després d'escriure'n la tesi doctoral que obtingué "summa cum laude" del tribunal de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. L'Equip directiu de la Fundació va entomar amb sorpresa l'oferiment de Xirinacs al Transcendent l'agost del 2007 i totes les conseqüències que se'n derivaven: algunes incomprensions i abundància d'homenatges arreu de Catalunya, actes acadèmics (des d'Església Plural a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona), posada del seu nom a carrers i places del país, ordenar el seu llegat (feina immensa)... En menys d'un any del seu arrabassament, i després de la publicació encara en vida d'Un model global de la realitat/ Primera part: Model Menor (Abadia: 2007), llibre cabdal per entendre la seva filosofia, s'han editat dos llibres importants: Dietari final (Ara Llibres: 2007) —que aplega els dos dietaris que va escriure mentre es preparava a ben morir— i L'Esperit batega per Catalunya (Abadia: 2008) —que conté una significativa antologia dels seus textos precedida d'una breu biografia. Qui ?encara argumenti que no es pot conèixer prou bé la seva vida i obra... —fins i tot en aquells punts en què fou conflictiu i discutible— ja no té excuses. I la Fundació segueix treballant per ordenar el seu llegat i oferir al públic els seus textos, entre els quals una sèrie d'articles amb què l'any 2000 col·laborà al Diari de Girona.


Des del seu comiat l'estela de Xirinacs no ha parat de créixer. Només cal visitar a la xarxa (www.xirinacs.cat) per adonar-se fins a quint punt el poble de Catalunya el té present. El passat 24-VI se celebrà al terme d'Ogassa, al pla de can Pegot i davant de Sant Amanç ("Enamorat per sempre") -lloc on s'oferí- el "I Aplec Xirinacs" i s'aprofità per instal·lar-hi un monòlit de granit de 12 tones de pes i dos metres d'altura per dos d'amplària a fi de commemorar la seva persona i la seva obra. Amb l'ajut de l'Ajuntament d'Ogassa, el monobloc va ser possible gràcies a moltes aportacions de persones anònimes que volien recordar i reconèixer la vida d'un home que va estar fins al final al servei del poble català. L'escultura, realitzada per l'escultor vallesà Jaume Rodri-exparlamentari i, abans, excompany de clerecia de Xirinacs-, representa una gran X amb un accent, grafema xinès que simbolitza l'home bo de vida dreturera. La X està encarada a llevant amb la intenció que any rere any els primers raigs de sol del nou solstici l'il·luminin de ple. El càlcul el va fer el matemàtic Jordi Domènech, autor també d'una fórmula matemàtica amagada a la part del bloc fixada al terra, que ofereix l'indret on hi ha amagats el testament de Xirinacs així com algunes de les seves obres més significatives.


A l'agost passat, commemorant l'aniversari de la seva donació, dotzenes d'amics van fer un camí espiritual de Sant Joan de les Abadesses a Ogassa, passant la segona nit al ras i fent bivac davant de Sant Amanç amb textos bíblics entre els dits per pujar al Taga l'endemà i baixar el dia 8, no sense visitar abans el Santuari de Vidabona, i confluir a l'Hostal de Rama per celebrar un "gran àpat sagrat", tal com Lluís M. convidava els amics en el seu dietari (fins i tot, abans de morir, deixà els diners perquè es portés a terme!)


Per si fos poc, com es va comunicar als mitjans d'informació, noves dinàmiques van portar el passat dia 9 de setembre a transformar la Fundació on ell havia treballat tant en la Fundació Xirinacs, des d'aleshores dirigida per Fèlix Simón i presidida per Xavier Espar i Ticó, amb una imatge emprenedora i trenta patrons, entre els quals, professors d'Universitat com Jordi SalesOctavi Piulats, economistes com Martí Olivella, polítics com Àngel Colom, actors com Mireia ChalamanchJoel Joan... per només fer uns quants noms. A banda d'ordenar i preservar el seu llegat, la Fundació vol dur a terme tasques d'investigació, formació i acció basades en la globalística i la dimensió comunitària, en l'horitzó de la vera pau -Xirinacs va ser un no-violent fins a la radicalitat!-, en continu diàleg amb les nostres tradicions, a més de debatre, ampliar, recrear i difondre les seves propostes relacionades amb la construcció d'un model global de la realitat capaç d'abastar les dimensions científica, filosòfica, social, econòmica i espiritual tot cercant solucions lliures i solidàries per als nostres actuals atzucacs.


Va ser l'actor Joel Joan qui, en l'aplec del passat dia de Sant Joan, va anunciar un gran acte d'homenatge titulat Xirinacs al Palau per al proper 13 d'octubre, anunci sortosament fet realitat. "Cal que els joves coneguin la seva persona i la seva obra!", deia entusiasmat el passat 19 de setembre quan presentà l'acte als mitjans de comunicació i un programa en què, a més de parlaments, recitats i enregistraments en vídeo, hi participaran cantants i grups musicals com Obrint Pas, Elèctrica Dharma, Coral Sant Jordi, Aramateix, Maria del Mar Bonet, Manel Camp, Feliu Ventura, Joan Reig...
En un moment en què l'Estat no compleix ni les lleis orgàniques que aprova a les Cortes (com la del nostre ja disminuït Estatut) i Catalunya s'ha de comportar com un indigne pidolaire captant les engrunes que se'ns atorguen de les nostres pròpies aportacions per assolir un finançament que no ens acabi d'escanyar com a comunitat nacional, l'homenatge a Xirinacs -sortit de baix, sense cap intervenció dels seus amics ni de la seva Fundació- arriba com l'anell al dit per a molts, bé que encara interessi a d'altres passar la pàgina de l'incòmode exsenador, proposat per tres vegades al premi Nobel de la pau. (TV3, per exemple, la que es denomina televisió pública sense ser-ho, s'ha negat a retransmetre l'acte d'homenatge i fins i tot a enregistrar-lo!) Quan vaig demanar a Joel Joan de què havia conegut Xirinacs que ara se sentís cridat a promoure'n un homenatge, em va respondre: "Jo era petit i la mare em duia pel carrer Entença al col·legi quan ell estava plantat davant la Model. Li vaig demanar qui era aquell home de la barba que sempre era allà mateix. I em va respondre: "Aquest senyor és el guardià de les llibertats de Catalunya i de la seva dignitat!".


Quina saviesa íntima, la d'aquesta dona! I encara hi ha qui no entén que en el seu testament Xirinacs titllés els nostres líders de covards i de massificadors del poble!<6-10-08>


0 comentaris: