L'escriptor i periodista Lluís Busquets i Grabulosa, autor de l´assaig de gran èxit Última notícia de Jesús el Natzarè, «redimensiona» el personatge de Moisès «a les seves mesures històriques» dins el thriller de caràcter bíblic El testament de Moisès (Ara Llibres).

El llibre gira entorn de la troballa del testament de Moisès enterrat als Trofeus de Pompeia dels Pirineus, que acaba en mans d´un professor barceloní, qui es veu enfrontat a les tres religions monoteistes que s´embarquen en una lluita per a fer-se amb les tauletes de fang.

Segons explica l´autor del llibre, intenta treure la «mítica» dels textos bíblics, ja que no pot passar per històric el llenguatge mític. En aquest sentit, Busquets recorda que l´Estela de Merneptah parla del poble jueu anys abans de quan se situa històricament l´Èxode.

A la novel·la, Moisès és fill del faraó, s´enfronta al poder egipci per l´esclavitud a la qual sotmet el poble i després de l´Èxode torna cap a Egipte, on escriu el testament i és enterrat. Les tauletes de fang amb el testament són regalades, anys després, per Antipas a Pompeia.

A més de la trama bíblica, el llibre proposa resseguir la vida del professor qui, enmig d´un procés de nul·litat canònica, es veu embolicat en el desxiframent de les tauletes enmig de les pressions de les tres religions monoteistes.

El tractament dels personatges un dels aspectes amb els quals l´autor ha quedat «més content», entre els quals es permet introduir-hi persones reals com el pare Miquel Batllori, jugant així entre la ficció i la realitat.

FONT: Diari de Girona


Lluís Maria Xirinacs i Damians (Barcelona, 1932-2007) va preparar minuciosament el seu final i ho va deixar escrit en un recull de textos dispersos, escrits al llarg del mes abans de deixar-se morir al bosc, i que ara surten endreçats en forma de Dietari final. L'obra, de la qual han tingut cura Lluís Busquets i Grabulosa i la Fundació Randa, la publica Ara Llibres amb els passatges més significatius i impactants, dels quals emergeix un Xirinacs serè, plenament conscient del pas que fa i agraït per la vida en plenitud que ha tingut.

Tal com remarca Busquets i Grabulosa en la introducció, i com especifica el mateix Xirinacs, el vell lluitador feia molts anys que havia decidit deixar aquest món quan complís 75 anys. I així ho va fer, sense deixar de reflexionar fins a l'últim moment, en la intimitat, per escrit. "Enguany deixeu-me viure els meus setanta-cinc anys en pau, silenci i soledat", havia declarat la vigília del seu aniversari a alguns dels seus deixebles.

Fidel als seus referents (Jesús el Natzarè, Gandhi i Ramon Llull en primer lloc), coherent fins a les últimes conseqüències amb el seu exigent ideal de justícia humana i de llibertat per Catalunya, en aquests corprenedors fulls inèdits Xirinacs fonamenta la seva radical decisió d'autoimmolar-se en la soledat del seu paisatge estimat, als peus del Taga, i adverteix: "Em diran: orat, boig, pertorbat mental. Una depressió de cavall. Pessimisme de cavall. Pessimisme de la vida. Covardia. Desengany. Obsessió. Deslleialtat. Demència senil. Xacres". Però "suposo -afegeix en un altre moment- que no passaran gaires anys sense que es permeti planificar a voluntat la pròpia mort talment com avui dia els pares planifiquen la vinguda a la vida dels seus fills".

El qui va ser candidat al premi Nobel de la pau entre 1975 i 1977, senador durant la Transició, en aquestes darreres confessions també repassa la seva relació amb la fe -"marxo de la nostra plenitud parcial a la plenitud total"-, els anys de capellà i la seva trajectòria com a lluitador pacifista, amb les seves nombroses plantades i vagues de fam.

FONT: AVUI