(Perquè s’allunyin de Baal i s’apropin a l’Esperit)

Benvolguts senyors bisbes,

Reunits a Vic en començar aquest mes, com a pastors eclesiàstics vostès es van sentir “incòmodes” davant del document que el dijous 31-I, el portaveu de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Antonio Martínez Camino, va fer públic, on es deia textualment que “una societat justa no pot reconèixer ni explícitament ni implícita una organització terrorista com a representant polític de cap sector de la població ni pot estendre-li la mà com a interlocutor polític”, valga’m Déu val! (Recordem que, segons males llengües, Martínez Camino és un senyor que, perduda la Conferència episcopal catalana, va retardar d’enviar a Roma l’acord d’una mena de mínima unió episcopal catalana —“regió”?— i li ho van premiar amb el bàcul episcopal. Recordem que els monsenyors Martínez Sistach i Vives formen part de la Permanent, valga’m Déu val! Quins assessors s’hi emporten?)

Només es van sentir “incòmodes”? Perdonin-me la gosadia: la seva postura era una mena de “sí, però no”, una mena de seguir nedant i guardant la roba. No qüestionaven res, valga’m Déu val! Creuen veritablement que el poble fidel català espera això de vostès?

Vostès només serveixen per fer joc d’amagatotis? Van ser vostès els qui van treure de la cúpula de la CEE Rouco Varela aprofitant unes votacions (i no sé si han exigit Blázquez perquè fes el que calia en aquests anys per posar l’Església hispànica al dia); ara, tanmateix, davant d’una propera batalla perduda, alguns de vostès, en comptes de desmarcar-se’n del tot (COPE inclosa), s’afanyen a assistir a la concentració madrilenya feta amb l’excusa de defensar la família (d’altres es fan venir una grip). Tot d’estranquis, tot sense donar la cara. Però l’Esperit del Senyor és clar i escarit. I la dóna sempre, la cara. Davant dels falsos profetes dóna testimoni peti qui peti. Recordin el cicle d’Elies enfront dels profetes de Baal! Jesús, el qui hauria de ser el seu Mestre, s’hi va fer la pell, per donar la cara.

I passa el que ha de passar: vostès resulten superats pels propis fidels. Sortosament, l’Esperit bufa. Parressía! L’Abat Soler de Montserrat demanant que l’Església no s’atorgui cap monopoli “sinó proposar de manera serena, no des de la confrontació”, va ser un botó —amb ressò televisiu— d’una mostra infinita de proclames del passat diumenge dia 3-II en contra de la declaració de la permanent de la CEE. A Barcelona hi va haver declaracions des dels jesuïtes a la parròquia de Sant Ildefons passant per altres dotzenes de parròquies i consells pastorals i organitzacions com les d’“Església Plural”; arreu de Catalunya n’hi va haver centenars, milers. Quan uns pastors veuen que el ramat fressa camins que ells no s’atreveixen a fressar, ja cal que es reorientin abans no sigui massa tard! “No escolteu els mots dels profetes que us enganyen; us proclamen els propis desitjos i no la paraula de Déu!” (Jr 23,16). “Ai dels pastors d’Israel que es peixen ells mateixos!” (Ez 34,1)

I consti: la premsa ha fet de portaveu només de l’epidermis de la qüestió. Molts bisbes hispànics recolzarien el PP a les properes eleccions i per això els cal despistar amb tota aquesta mena de subterfugis. Però això no seria nou. Cada dia des de la COPE es difon la mateixa doctrina (i encara esperem la seva palinòdia). Tampoc no és nou que la UCD, el PP i el PSOE haguessin volgut dialogar amb ETA. Ni que representants eclesials hagin fet de mediadors! El que és nou, per antievangèlic, és que qualsevol negociació amb ETA es pugui considerar una actitud no cristiana i que aquesta afirmació sols els produeixi “incomoditat”, a vostès. El profeta Ezequiel diu que el pastor com cal “és qui va al darrera de l’ovella esgarriada i la porta al bon camí i qui cerca l’ovella perduda” (Ez 34,4). I Jesús diu que el bon pastor és el qui dóna la vida no sols per les seves ovelles sinó per les que no són de la seva pleta (Jo 10,15-16). Sotmetre’s sols “incòmodament” a la veu de Martínez Camino sense cap resposta adient, ha estat una feblesa imperdonable per part seva. (Mt 12,31ss)

Han deixat que el portaveu de la CEE pequés de supèrbia, perquè ha volgut donar a entendre que sap el que no sap ningú: què és una organització “terrorista”. Ni a l’ONU ni al Vaticà (en el Catecisme de l’Església Catòlica segueix defensant la guerra justa) ni a la Unió Europea s’ha gosat mai definir què és “terrorisme”, perquè, com tothom sap, n’hi ha de moltes menes. Una guerra d’alliberament nacional com la dels asmoneus contra els selèucides o els romans era terrorisme? Doncs la Bíblia tracta els macabeus d’herois i aquests “terroristes” es van establir com a representants polítics dels jueus. Més i tot: segons els més recents estudis, sembla que Jesús no els feia pas fàstics! (Segons la CEE, el poble jueu no havia d’haver fet res contra els invasors: s’havia de seguir deixant oprimir!) I el paper d’un grup de bascos contra un Estat considerat opressor no es pot assimilar a aquells asmoneus heroics? (Almenys cal admetre que hi pugui haver historiadors que vegin la lluita etarra com una lluita d’alliberament nacional!) Girem la truita? Bush a l’Iraq, amb totes les benediccions que vulguin, va ser o no va ser un terrorista? Tenir presoners sense judici a Guantánamo és terrorisme? Va ser un terrorista Tiberi a Palestina? I els zelotes que es rebel·laven contra l’Imperi romà? I Jesús, que tenia zelotes entre els seus apòstols, es podia considerar terrorista? La condemna romana a Jesús va ser claríssima!
Només he trobat una definició de terrorisme : “és tot mitjà de violència, física o no, que utilitzen les classes dominants per impedir l’accés de les classes populars al poder”. La signarien els bisbes de la CEE? I vostès, senyors bisbes catalans? O per a vostès Jesús tampoc no estendria la mà a cap terrorista, a cap avortista, a cap gai? Ell només estimava enemics, prostitutes, malalts, marginats... Ell només defensava els terroristes galileus ajusticiats per Pilat dient que no eren pas més pecadors que l’altra gent! (Lc 13,1-3)

Un prec final: si no volen escandalitzar el ramat, deixin-se amarar de la força de l’Esperit sense temença! Els farà entendre que no estendre la mà a un enemic (encara que sigui polític) és el que resulta antievangèlic!

1 comentaris:

Rubèn Novoa i Arranz ha dit...

Felicitats Lluís: l'has clavada amb tots els ets i uts. Un article valent i ben punyent que hauria de fer reflexionar a la Tarraconense!