Lluís Busquets i Grabulosa

A una dotzena de dies escassos de les eleccions a les Cortes, encara que des de la metròpoli ens vulguin enlluernar amb l´AVE, podríem fer un repàs orientador per a les persones que, aquí, encara no estiguin decidides a qui votar. No parlarem del finançament promès i degut ni de balances fiscals ni de traspassos (de rodalies i aeroports, el més calent és a l´ai­güera) ni de deslocalitzacions empresarials ni de pacte escolar ni de canvi en la política d´im­mi­gra­ció... Podrien semblar temes massa tòpics. Ni tan sols parlarem de polítiques de cohesió (actualment força absents, malgrat disposar de dades alarmants: el Ripollès és la comarca de menor creixement de població en l´últim quinquenni, amb un increment de l´1% , quan el creixement mitjà de Catalunya ha estat del 12,2%; el Pallars Jussà té l´índex d´en­ve­lli­ment de població més alt; l´Anoia és la comarca amb un índex d´atur més preocupant; la Ter­ra Alta és la comarca de menor taxa d´activitat i amb menor nombre de centres de cotització a la Seguretat Social). Tampoc no recordarem que Catalunya, segons dades de Foment del Treball, és la comunitat amb el dubtós honor d´en­cap­çalar la mitjana d´execució més baixa d´obra pública en relació a la pressupostada pel Ministeri de Foment (sols un 74,2% entre 2002 i 2006, quan la mitjana a tot Espa­nya és del 84,5). Ni esmentarem el Pacte Nacional d´In­fraes­truc­tu­res donat a la premsa el passat 29-I: l´en­de­mà ERC i ICV ja deien que no hi havia acord en algunes d´elles com el Quart cinturó (ara, ronda del Vallès).

Parlarem només de tres infraestructures: la carretera de la dis­còr­dia, la línia elèctrica d´in­ter­con­nexió amb França i el desdoblament de la carretera Besalú-Girona. Començant per aquesta darrera obra, cal recordar que en el debat de política general del passat setembre, el president Montilla anuncià l´elaboració d´un segon pla d´eixos viaris (és a dir, d´autovies), entre les quals anuncià que es completaria l´anella de les Gavarres i el desdoblament de l´eix ­Girona-­Ba­nyo­les-Besalú. (Els altres eren l´Eix de l´Ebre, el túnel de la Conreria, el desdoblament Lleida-Balaguer, l´eix Tàrrega-Balaguer-Alfarràs, la millora integral de la C14 Ponts-la Seu d´Urgell, el desdoblament de la B-224 Martorell-Masquefa-Piera-Vallbona i el desdoblament del tram Castellbell i el Vilar-Manresa). És a dir, Girona-Besalú... li tocarà esperar, malgrat estigui acabada l´au­to­via Besalú-Olot i haver-se anunciat i promès temps ha que s´acabarien ensems ambdues obres. Res del que s´anuncià en l´esmentat debat té un horitzó proper. Es podria haver parlat del tren transversal i tot! La Generalitat està invertint actualment prop de 14.000 milions d´euros en infraestructures viàries, ferroviàries, hidràuliques, ambientals i socials i, per a aquest 2008, a més d´altres projectes, ha d´arribar a informació pública el Pla Director del tren orbital Mataró-Granollers-Sabadell-Terrassa i Martorell-Vilafranca-Vilanova, ha de construir car­rils bus-vao (vehicles d´alta ocupació) Ripollet-Terrassa i Barcelona-Mont­gat, constituir l´Autoritat ­Territorial de Mobilitat del Bages i realitzar la integració tarifària de Girona, Lleida i Tarragona... Penso que si arriba la integració tarifària... ja podrem estar contents. A què treu cap fer volar tants coloms?

Anem a la carretera de la dis­còr­dia, que com vostès saben correspon al traçat final de l´eix Vic-Olot pel túnel de Bracons, la C-37, una carretera ecològicament contestada durant el mandat de CiU i cor­re­gi­da -«mal corregida», diuen alguns- amb el tripartit, tot i les promeses d´ICV i d´ERC d´aturar el projecte. Les dues perforacions del túnel es van trobar el passat desem­bre, però no hi va haver festa ni discursos, no fos cas que es desenter­rés tota la polèmica del projecte i la cua que porta. I és que per canalitzar adequadament el trànsit que baixarà de Bracons fan falta dues variants, la variant de les Preses i la Vall d´en Bas i la variant d´Olot (denominada nord-oest). Sembla que les incògnites de la variant d´Olot estan resoltes des del passat setembre: Joaquim Nadal va dir que tindria quatre carrils com vol l´al­cal­de Lluís Sacrest i que inclouria millores com un túnel a l´Hostal del Sol. Com que encara cal l´estudi informatiu, el d´impacte ambiental i el projecte constructiu (10 mesos de feina valorats en 3,3 milions d´euros), les obres no es podran iniciar fins a finals d´aquest any o principis del que ve, just quan ja s´obrirà el túnel de Bracons. És a dir el trànsit provinent de Bracons no es po­drà canalitzar fins acabada la variant, anant bé a finals del 2010. I per on passarà la variant de les Preses-Vall de Bas? It´s the question! Des de la tardor del 2006 sabem que hi ha dues alternatives: la que passa pel mig dels conreus de la Vall, destrossant terres agrícoles, aqüífers del Fluvià i amenaçant escoles com la de Verntallat -cosa inacceptable per la Vall- i la que passa amb túnel sota el Marboleny i va a parar amb fals túnel sota el polígon industrial, cosa inacceptable per les Preses perquè, addueix la po­blació, trepitja el corredor biològic de can Xon. Aquesta, és clar, és molt més cara i lenta. El secretari de mobilitat Manel Nadal va en­cen­dre els ànims quan va exposar que el seu Departament de Política Territorial i Obres Públiques, estava a favor del traçat del mig dels conreus. Qüestió de pistrincs! Es faci com es faci, serà una destrossa in­calculable, però caldria que almenys no s´es­ca­ti­mes­sin diners per fer les coses bé. De moment, per no tenir resoltes les coses a temps, el trànsit que vingui de Bracons haurà de travessar les Preses i arribar a Olot per la C-63, almenys fins al 2010. El caos en hores punta serà per admirar!

I acabem amb la línia MAT i la interconnexió elèctrica amb Fran­ça (infraestructura que divideix els socis del tripartit), que també es vol que sigui de gas (de moment un gasoducte Martorell-Figueres per al 2009 i amb França per al 2015). No sé la cara que deuria posar el secre­ta­ri general d´Energia del Ministeri d´Indústria, quan va llegir que des de la UE se sol·li­ci­tava que la línia anés soterrada en alguns trams ni les entrevistes amb Mario Monti. La passada tardor, contra l´enginyer francès Daniel Depris, defensor del soterrament, ell havia declarat a la Cambra de Contractació gironina que soterrar la línia pel mètode d´aïllament gasós, a banda de ser deu vegades més car que el de la línia aèria, no sols no era segur sinó que era inviable fins a l´any 2020. I com que a Espanya sols hi ha 12 km soterrats que es va pagar AENA (saben on? A Barajas-Madrid!), i que dels 7.000 km de línies programades cap de 400kV s´ha projectat soterrada perquè les reparacions són més difícils i costoses (es va estalviar de dir que les línies soterrades sofreixen menys incidències), doncs que la població que la volgués soterrada... se la pagués. Com si el diner públic dels consistoris fos diferent del que ell remena! Indigne d´un gironí com Ignasi Nieto, no troben? És clar que se li van escapar dues perles: les línies soterrades poden augmentar el camp magnètic (o sigui que les aèries no són innòcues) i Girona era la ­darrera de les províncies d´Espanya on no existeix xarxa mallada (això és alternatives de subministrament en casos d´ac­ci­dents i curtcircuits). Una pregunta: qui n´és el responsable? I una altra llençada al vent: Vist que no fa gaire bona espina que Zapatero i Sarkozy desencallessin la interconnexió Figueres-Perpinyà tot creant amb un cop de ploma una empresa compartida entre RTE-EDF i la REE amb la idea que funcioni el 2011, enllà de possibles soterraments, hi ha interessos amagats de passar-se energies sobrants de centrals nuclears o no?

(Perquè s’allunyin de Baal i s’apropin a l’Esperit)

Benvolguts senyors bisbes,

Reunits a Vic en començar aquest mes, com a pastors eclesiàstics vostès es van sentir “incòmodes” davant del document que el dijous 31-I, el portaveu de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Antonio Martínez Camino, va fer públic, on es deia textualment que “una societat justa no pot reconèixer ni explícitament ni implícita una organització terrorista com a representant polític de cap sector de la població ni pot estendre-li la mà com a interlocutor polític”, valga’m Déu val! (Recordem que, segons males llengües, Martínez Camino és un senyor que, perduda la Conferència episcopal catalana, va retardar d’enviar a Roma l’acord d’una mena de mínima unió episcopal catalana —“regió”?— i li ho van premiar amb el bàcul episcopal. Recordem que els monsenyors Martínez Sistach i Vives formen part de la Permanent, valga’m Déu val! Quins assessors s’hi emporten?)

Només es van sentir “incòmodes”? Perdonin-me la gosadia: la seva postura era una mena de “sí, però no”, una mena de seguir nedant i guardant la roba. No qüestionaven res, valga’m Déu val! Creuen veritablement que el poble fidel català espera això de vostès?

Vostès només serveixen per fer joc d’amagatotis? Van ser vostès els qui van treure de la cúpula de la CEE Rouco Varela aprofitant unes votacions (i no sé si han exigit Blázquez perquè fes el que calia en aquests anys per posar l’Església hispànica al dia); ara, tanmateix, davant d’una propera batalla perduda, alguns de vostès, en comptes de desmarcar-se’n del tot (COPE inclosa), s’afanyen a assistir a la concentració madrilenya feta amb l’excusa de defensar la família (d’altres es fan venir una grip). Tot d’estranquis, tot sense donar la cara. Però l’Esperit del Senyor és clar i escarit. I la dóna sempre, la cara. Davant dels falsos profetes dóna testimoni peti qui peti. Recordin el cicle d’Elies enfront dels profetes de Baal! Jesús, el qui hauria de ser el seu Mestre, s’hi va fer la pell, per donar la cara.

I passa el que ha de passar: vostès resulten superats pels propis fidels. Sortosament, l’Esperit bufa. Parressía! L’Abat Soler de Montserrat demanant que l’Església no s’atorgui cap monopoli “sinó proposar de manera serena, no des de la confrontació”, va ser un botó —amb ressò televisiu— d’una mostra infinita de proclames del passat diumenge dia 3-II en contra de la declaració de la permanent de la CEE. A Barcelona hi va haver declaracions des dels jesuïtes a la parròquia de Sant Ildefons passant per altres dotzenes de parròquies i consells pastorals i organitzacions com les d’“Església Plural”; arreu de Catalunya n’hi va haver centenars, milers. Quan uns pastors veuen que el ramat fressa camins que ells no s’atreveixen a fressar, ja cal que es reorientin abans no sigui massa tard! “No escolteu els mots dels profetes que us enganyen; us proclamen els propis desitjos i no la paraula de Déu!” (Jr 23,16). “Ai dels pastors d’Israel que es peixen ells mateixos!” (Ez 34,1)

I consti: la premsa ha fet de portaveu només de l’epidermis de la qüestió. Molts bisbes hispànics recolzarien el PP a les properes eleccions i per això els cal despistar amb tota aquesta mena de subterfugis. Però això no seria nou. Cada dia des de la COPE es difon la mateixa doctrina (i encara esperem la seva palinòdia). Tampoc no és nou que la UCD, el PP i el PSOE haguessin volgut dialogar amb ETA. Ni que representants eclesials hagin fet de mediadors! El que és nou, per antievangèlic, és que qualsevol negociació amb ETA es pugui considerar una actitud no cristiana i que aquesta afirmació sols els produeixi “incomoditat”, a vostès. El profeta Ezequiel diu que el pastor com cal “és qui va al darrera de l’ovella esgarriada i la porta al bon camí i qui cerca l’ovella perduda” (Ez 34,4). I Jesús diu que el bon pastor és el qui dóna la vida no sols per les seves ovelles sinó per les que no són de la seva pleta (Jo 10,15-16). Sotmetre’s sols “incòmodament” a la veu de Martínez Camino sense cap resposta adient, ha estat una feblesa imperdonable per part seva. (Mt 12,31ss)

Han deixat que el portaveu de la CEE pequés de supèrbia, perquè ha volgut donar a entendre que sap el que no sap ningú: què és una organització “terrorista”. Ni a l’ONU ni al Vaticà (en el Catecisme de l’Església Catòlica segueix defensant la guerra justa) ni a la Unió Europea s’ha gosat mai definir què és “terrorisme”, perquè, com tothom sap, n’hi ha de moltes menes. Una guerra d’alliberament nacional com la dels asmoneus contra els selèucides o els romans era terrorisme? Doncs la Bíblia tracta els macabeus d’herois i aquests “terroristes” es van establir com a representants polítics dels jueus. Més i tot: segons els més recents estudis, sembla que Jesús no els feia pas fàstics! (Segons la CEE, el poble jueu no havia d’haver fet res contra els invasors: s’havia de seguir deixant oprimir!) I el paper d’un grup de bascos contra un Estat considerat opressor no es pot assimilar a aquells asmoneus heroics? (Almenys cal admetre que hi pugui haver historiadors que vegin la lluita etarra com una lluita d’alliberament nacional!) Girem la truita? Bush a l’Iraq, amb totes les benediccions que vulguin, va ser o no va ser un terrorista? Tenir presoners sense judici a Guantánamo és terrorisme? Va ser un terrorista Tiberi a Palestina? I els zelotes que es rebel·laven contra l’Imperi romà? I Jesús, que tenia zelotes entre els seus apòstols, es podia considerar terrorista? La condemna romana a Jesús va ser claríssima!
Només he trobat una definició de terrorisme : “és tot mitjà de violència, física o no, que utilitzen les classes dominants per impedir l’accés de les classes populars al poder”. La signarien els bisbes de la CEE? I vostès, senyors bisbes catalans? O per a vostès Jesús tampoc no estendria la mà a cap terrorista, a cap avortista, a cap gai? Ell només estimava enemics, prostitutes, malalts, marginats... Ell només defensava els terroristes galileus ajusticiats per Pilat dient que no eren pas més pecadors que l’altra gent! (Lc 13,1-3)

Un prec final: si no volen escandalitzar el ramat, deixin-se amarar de la força de l’Esperit sense temença! Els farà entendre que no estendre la mà a un enemic (encara que sigui polític) és el que resulta antievangèlic!