Ja ho sabem. El que publiquem els diaris no sempre és el més interessant del que passa al món ni sabem adonar-nos prou dels signes del temps que porten el dispositiu d’un canvi de futur. I la crisi ens empeny a mirar-nos el melic. Que si Piqué i Shakira, que si batalla interna al PSC-PSOE, que si retallades del govern de la Generalitat... Ens publiquen que el dèficit comercial hispànic va tancar el 2010 en 52.283 milions € (4,2% d’augment per culpa de l’increment del preus de l’energia) o que grans empreses i entitats de la pell de brau van crear el passat 21-II el Consell Empresarial per a la Competitivitat (el CEC, una mena de G-17 salvant les distàncies), avaluable justament perquè algunes de les que hi podrien ser no hi són i les que hi ha en el nou lobi dirigit per Fernando Casado —exdirector de l’Institut d’Empresa Familiar (IEF) i expresident de Catalunya Caixa— són aquestes: a més de l’IEF), Telefònica, El Corte Inglés, Grup Barceló, Santander, BBVA, Repsol, Acciona, Inditex, Mapfre, ACS, Ferrovial, Havas Media Group, Mercadona, Iberdrola, Mango, la Caixa i Grup Planeta.
Aquesta és l’epidermis. Però el món, així, no canvia. Com en els grans partits de futbol, hi ha qui s’ha de carregar l’equip a l’espatlla i això passa cada diumenge als camps de segona i tercera i als camps dels juvenils. Només que sense els focus de la TV. Quan un d’aquests juvenils arriba al primer equip, aparteu les criatures!, quina pedrera, la nostra! (La mateixa que tenim cada diumenge als estadis on els juvenils es deixen la pell.)
El Fòrum Social Mundial celebrat de Dakar el passat 6-11 de febrer (ja fa deu anys d’ençà del FSM de Porto Alegre) és un d’aquests camps on els focus de la TV ni s’hi acosten. Hi ha diaris i mitjans audiovisuals que no n’han ni parlat. És igual que els assistents doblessin les previsions dels organitzadors, amb més de 75.000 delegats i delegades de 132 Estats, sense comptar les moltes nacions sense estat que hi participaren (i els catalans no van ser pocs!) Hi va haver 1.300 organitzacions, més de 1200 activitats, 38 assemblees temàtiques, dotzenes de mobilitzacions a favor de causes diferents (a favor de la lliure circulació de persones o de la pesca sostenible o contra el deute o els transgènics), i una presència hegemònica de la dona africana. Tot això no ho han publicat els diaris, però entre la pols del campus de la universitat de Cheikh Anta Diop i les carpes amb tendals que s’hi van haver de muntar (el president del Senegal, Abdoulaye Wade, en no deixar-li inaugurar l’esdeveniment —cosa que prohibeixen els estatuts— canvià el rector del la universitat pocs dies abans de l’inici i el que havien de ser facilitats organitzatives van ser entrebancs), hi circulaven amb ànims d’orientar-se persones respectables que treballen per canviar el món: Samir Amin, Mayor Zaragoza, Bernard Cassen... No ho deien els nostres mitjans, el mes passat, tot això, però, malgrat les debileses organitzatives, metodològiques i fins i tot operatives, el FSM segueix essent —amb gran diferència— el major i més esperançador espai de trobada dels moviments socials mundials. És igual que el president del Senegal, el dia 7, aprofitant un acte de l’expresident brasiler Lula de la Silva, proclamés que ell estava d’acord a reduir la pobresa i la fam del món , però no com feien els reunits allà, sinó des de la fe en els mercats; Lula deixà anar ben clar que el Consens de Washington (llistat de polítiques econòmiques considerades, durant els anys 90, com el millor programa per al creixement dels estats llatinoamericans) havia fracassat i que el G-20 no tenia “ni la més mínima sensibilitat amb la fam i la pobresa del món”.
El FSM, és clar, va tenir molt davant dels ulls els aixecaments del Magrib: començava amb la caiguda de Ben Alí a Tunísia i acabava amb la renúncia de Mubàrak a Egipte: el seu lema, “un altre món és possible”, es palpava; qui ho deia, que el món no pot canviar? Allí es palesava el canvi! Les qüestions ecològiques (amb lluites contra els agrocombustibles, els transgènics, la pèrdua de biodiversitat, la geoenginyeria...) van crear consensos i es van tenir molt en compte la COPT17 (Conferència de les Parts del Conveni de l’ONU sobre el Canvi climàtic) que ha de tenir lloc a Durban (Sud-àfrica) el proper novembre i Rio+20, a celebrar el juny del 2012, dues dècades després de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro. Davant dels fracassos de Copenhague i Cancun hi va haver una certa alienació amb els acords contra el Canvi Climàtic de Cochabamba (abril 2010). Si la propera trobada del FSM es fes a Europa, com es va remorejar, des d’aquí els mitjans passarien tan olímpicament com van passar el mes passat?
A més dels catalans que treballaren al FSM de Dakar, val a dir que n’hi va haver molts (més d’una cinquantena!) que participaren també al “Fòrum de Teologia i Alliberament” (FTiA), la primera trobada del qual, a Catalunya, va tenir lloc l’any passat a Barcelona. Trobar-se amb realitats eclesials tan diferents com les europees, les llatinoamericanes, les africanes (tan conservadores, ai las!) o les de Nova Zelanda va suposar un enriquiment singular. Es constatà la manca d’un llenguatge comú per parlar de Déu (des d’Àfrica es demana un Déu passat per la cultura africana i no per la nostra!) i d’una epistemologia orientadora perquè, parlar de conceptes com “salvació” o “víctimes” és molt diferent fer-ho aquí que allà. Malgrat la manca de diàleg interreligiós amb islamistes, hi va haver la voluntat de fer xarxa i de construir un discurs eclesial per a l’actual situació de crisi, vist que la jerarquia no en fa cap.
No debades, amb les vistes posades al “II Fòrum català de TiA” del 2012, s’està preparant una trobada interconfessional per al proper dia 11 sota el títol “Oberts a la transcendència per un altre món possible. Trobada i pregària del Fòrum català de TiA. Cap al Fòrum 2012!” Allà es repartirà en un fulletó l’experiència.
Tant de bo el nou oxigen respirat al Senegal, la nova saba d’optimisme per possibilitar un altre món, incideixi de veritat en la renovació d’unes creences d’un Déu que vol que tots els humans ens agermanem entre nosaltres i amb la natura fins a construir una terra nova. (7-03-2011)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada