Lluís Busquets i Grabulosa

Malvolguts senyors,

Són un club de 2.401 privilegiats (734 dones), que saben anglès com tanta gent, només tenen un títol de grau mitjà, però els han permès endogàmicament d’ensinistrar-se entre 9 i 18 mesos (inversió sense beques, entorn d’uns 30.000 euros), han aprovat uns psicotècnics i han pogut passar a formar part d’un exclusiu gremi de favorits sense escrúpols, que segons Aena cobren 340.000 euros l’any i podrien arribar a fer-ne 900.000 amb pagues extres. (Ja ho sabem que els sous varien en funció de la categoria de l’aeroport; però el que menys cobra de vostès arriba als 200.000 euros i els pot doblar amb hores extres. ) Tot això i que només treballen 1670 hores l’any (menys de 33 hores a la setmana, que dividit per 7 fan menys de 4,6 h/dia) ja ho han dit els diaris. El que no han dit és que dins aquest compte d’hores, i contra tots els treballadors i funcionaris d’Espanya, vostès hi volen seguir comptabilitzant les llicències, els permisos sindicals (osca, l’USCA!), les absències, les baixes laborals i les imaginàries (hores en què han d’estar localitzables). El que no han dit és que, si ens posem al Prat, per exemple, fan torns de 7 hores, en les quals s’hi han integrat uns períodes de descans del 25% , és a dir, poc més de 5 horetes (a la nit, 33% perquè el torn és de 10 h), ni que de cada 6 dies “treballats” tenen dret a 24 hores de festa, ni que cada mes han d’haver fet, com a mínim, 6 dies de descans.

I es queixen d’estrès, pobrets! Els miners, sí , que s’estressen. I els cirurgians en els quiròfans... I els estibadors del port... I les infermeres als hospitals (i sempre amb aquell somriure!)... I els periodistes... I els mestres davant de 40 galifardeus que no volen estudiar.... I els treballadors de qualsevol oficina... I els obrers en qualsevol planta de muntatge... I... Segueixo? Cap d’ells no disposa d’àrees de descans ni guanya el sou de vostès. I vostès es permeten, sense cap escrúpol i només per defensar els seus privilegis, no sols engegar en orris un pont a la classe treballadora del país, sinó que el país perdi aquests dies 250 milions d’euros (primeres estimacions pel cap baix).

Estic fart d’haver-me trobat massa sovint amb vagues salvatges de les seves, dites “encobertes”. Avui fa un any, a les Canàries, n’estaven fent una que va retardar l’avió Sevilla-Barcelona quatre o cinc hores. Vostès, és clar, es passen per l’entrecuix els compromisos que servidor pogués tenir a Barcelona, en horari que hi havia de ser. I es passen per allà mateix que m’hagin engegat en orris aquest pont, on havia previst de volar a Granada la matinada del passat dissabte. Quan ara els sento declarar que han tornat a la feina perquè mai no haurien pensat que el govern declarés l’estat d’alerta (s’hi jugaven 8 anys de presó i confiscació de béns, oi?), encara que s’escudin en la mai prou preada vida dels passatgers de les naus que “descontrolen”, ja han demostrat la mena de persones que són i l’altura moral que tenen. Però em permetran que recordi que l’any 1981, l’administració Reagan va substituir els controladors civils pels militars i n’acomiadà 11.000 de 13.000 que n’hi havia als EUA, amb prohibició de recontractació de per vida.

Desitjo de tot cor que ni magistratura ni govern s’abaixin els pantalons, ara que la situació s’ha reconduït, i els faci pagar car el seu abús de poder contra el poble (tirania) i la seva rebel·lió contra l’autoritat establerta (sedició). No pas amb presó, no. Retornant, per exemple, descomptant-los dels seus exorbitants salaris, les pèrdues que han ocasionat. Només perquè en vagin prenent nota d’altres gremis de privilegiats... com ara el dels pilots.

De res. El seu hostatge en aquest pont. (7-XII-2010)