Els transgènics són aliments produïts a partir d’organismes modificats genèticament (OMG). En altres mots, es tracta d’aliments obtinguts d’un organisme al qual se li han incorporat gens d’un altre per produir-li una determinada característica (resistència al fred o als fongs, posem per cas). També hi ha animals modificats genèticament i sembla que, en el camp dels productes làctics (s’ha pretès que les vaques aportin lactoferrina humana a la llet, perquè és una proteïna que afavoreix les defenses dels nadons) i de la medicina, aquest fet pot donar resultats espectaculars. Però amb l’ensurt de la grip porcina d’aquesta passada primavera... ja hi va haver qui va tocar a sometent. Actualment els aliments procedents de plantes transgèniques que van a la davantera són el blat de moro (100.00 hectàrees a Espanya, gairebé tot Catalunya) i la soja.
Ep! Que ningú no es pensi que ens passem el dia menjant soja o blat de moro transgènics: ambdós s’utilitzen per a pinsos i altres compostos com a matèries primes en la indústria (per exemple, així com la soja s’utilitza per fabricar olis i lecitina, el blat de moro s’utilitza com a font del midó, matèria prima per fabricar glucosa, que té prou aplicacions directes i, a la vegada, és matèria prima per fabricar fructosa). Primer problema: els aliments transgènics no sempre contenen les proteïnes codificades pels gens transferits, ja que moltes s’expressen en parts de les plantes diferents als òrgans de recol•lecció. Cal avançar-ho a l’hora de pensar en els riscos del consumidor. És clar que el 1999 vam aprendre què eren les dioxines i vam anar d’ensurt en ensurt: oli de colza, poulets fous, vaques boges, grip aviar... Aleshores, quan l’enginyeria genètica ja havia permès d’incrementar considerablement el rendiment de conreus i ramaderies (augmentant el potencial alimentari terraqüi), vaig escriure que temia que “la manipulació genètica a mans dels gurus de torn amb finalitats comercials resultés d’allò més perillosa”. Una cosa és aconseguir organismes millorats genèticament (a base d’encreuar individus d’una espècie per tal de seleccionar les característiques que interessin més, sempre d’una manera natural) i l’altre, organismes modificats amb gens (fragments de cromosomes amb informacions constitutives o ordres per desenvolupar determinades funcions) que no tenen res a veure amb l’organisme inicial. Ja aleshores, Greenpeace, encenia el llum vermell: la biòloga Helena Fusté (presidenta de Greenpeace-Espanya) signava un article en que els posava sota sospita (“El Periòdico”, 4-IV-1999) i Thilo Bode declarava que l’agricultura transgènica només tenia “una única finalitat: augmentar els beneficis de les empreses” (“Avui”, 18-XI-99). No debades l’any 2000 delegacions de 130 estats aprovaren a Mont-real (Canadà) el protocol de bioseguretat sobre els OMG. Mesos després alguns països de la UE els barraven el pas. Així i tot, els transgènics han seguit conreant-se, perquè, per a alguns, si fossin legalitzats arreu i sense tants controls, farien disminuir bona part de la fam del món.
D’aquí el debat. Els responsables de les indústries biotecnològiques garanteixen als organismes estatals de la salut pública que els productes transgènics s’assoleixen sense alterar les qualitats benèfiques del producte, millorant la qualitat del seu contingut de nodriment i metabolisme i reduint el risc d’al•lèrgies. Però arreu del món han sorgit grups contraris als OMG i exigeixen un etiquetatge, preocupats pels impactes ambientals i la seguretat alimentària. Per a ells, enllà del cost de la llavor modificada (les companyies investigadores es fan pagar l’I+D) i de la possibilitat de monopolis, les principals amenaces van dirigides a la salut i són aquestes: resistència als antibiòtics (atès que molts transgènics contenen aquest gen); aparició de noves al•lèrgies (contenen gens de virus, bactèries, papallones i fins i tot escorpits); contaminació del medi ambient amb nous gens de manera que conreus convencionals es transformin en transgènics mitjançant la pol•linització creuada; l’amenaça als centres de biodiversitat agrícola; l’aparició d’organismes amb gens modificats en llocs impropis (meduses i algues en certs llocs de la Mediterrània); l’aparició de nous virus capaços de generar o intensificar malalties en plantes, ecosistemes i altres; la comprovable baixada del sistema inmunològic humà; la possibilitat de saltar d’espècies (com el cas de la grip nova que passa del porc a l’home); la provocació del càncer (així ho provà a França el grup d’investigadors liderats per Robert Ballé que va concloure que el glifosat en provoca les primeres etapes (resultats publicats a “Toxicologial Sciences” , núm. 82, 2004). Òbviament, els defensors dels transgènics asseguren que després de vint anys al mercat no han provocat ni una mort ni una sola al•lèrgia en humans i, en canvi, s’ha elevat la producció d’aliments gràcies a haver aconseguit una major resistència a les sequeres, plagues, salinitat del sòl i d’altres patologies.
Sigui coms sigui, la plataforma “Som el que Sembrem” convidà el passat mes d’abril el Dr. Gilles-Eric Séralini, catedràtic de Biologia molecular, expert avaluador dels transgènics en la salut humana per al govern francès durant nou anys i actual expert per a la Comissió Europea, el qual declarava a “La Vangaurdia” (8-IV-09): “Els transgènics són tòxics per a la salut humana”. Segons ell, el càncer, les malalties hormonals, metabòliques, immunitàries, nervioses i reproductives estan relacionades amb els agents químics que contenen i tant la soja com el blat de moro, el cotó o la colza transgènics porten incorporat verí per als insectes, alguns Roundup, el major herbicida mundial. No sabem en quines dosis són perillosos, però sí que ens fan mal a llarg termini. I sodes, coles, pastisseria, salses, bombons, caramels, xocolata... contenen sucre de blat de moro. I molts animals que mengem han estat nodrits amb moresc transgènic, de manera que ens el porten pollastres, conills, porcs, vaques, llet, ous... Segons Séralini la UE demana a les companyies els resultats de les proves per acceptar-ne o no la comercialització, però aquestes proves són les mateixes arreu (nodrir amb transgènics ratolins durant 3 mesos i fer-los anàlisis de sang a les 5 setmanes i als 3 mesos) i es mantenen secretes tot i que se sap que el greix a la sang augmenta el doble, augmenta el sucre, tenen desajustaments urinaris, i problemes als ronyons i al fetge, justament als òrgans de desintoxicació. I això es manté amagat. Vet aquí l’escandol!
Alternatives? Els experts sol•liciten dos anys de tests sobre animals en laboratori, com es fa amb d’altres medicaments, però aleshores les companyies diuen que els OMG no són rendibles mentre van registrant patents sobre les quatre plantes que nodreixen intensivament el món: soja, moresc, arròs i blat. Qui tingui patents i cobri royalties es farà amo del món. No debades les 8 grans empreses farmacèutiques ja produeixen OMG! Monsanto, per exemple (que ha hagut de defensar-se davant de tribunals) disposa del 80% de la biotecnologia del món. Els científics no poden fer gaire res més que demanar que les anàlisis es realitzin en universitats públiques (perquè les analítiques són caríssimes i les companyies les mantenen en el redós privat). I els governs? Segons Séralini, els dels Estats industrialitzats van apostar a favor de la indústria biotecnològica i hi van invertir molt; ara, tot i que cap OMG ha estat autoritzat pels ministres de Medi Ambient europeus, si publiquessin els pocs resultats de què es disposen haurien d’admetre un greu error de conseqüències... incalculables. La cosa és greu perquè a les nostres llotges s’importen una bona majoria de transgènics! <21-IX-09>
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada